Català /// Español /// English
RESERVES / RESERVAS / BOOKING: 93 315 23 54
logo Antic Teatre

[ MAPA ]  [ anticteatre@anticteatre.com ]  [ AdriAntic - RESIDÈNCIES ]  [ REFORMA_Antic]   [ REVISTA_MAGAZINE]   [ VIDEO CANAL] [ FOTOS ]

[Descomptes]   [Fitxa tècnica] [Recursos]  [Festival B2B - Barcelona <>Berlin]   [ Antic Horror Picture Show ]  [Blog Teatron]  [Archive_Memòries]


PROGRAMA  ANTIC TEATRE   2015 /// MAIG /// MAYO /// MAY →

PROGRAMA  ANTIC TEATRE   2015 /// JUNY /// JUNIO /// JUNE →

PROGRAMA L'ANTIC TEATRE AL GREC 2015 /// JULIOL /// JULIO /// JULY →

PROGRAMA  ANTIC TEATRE   2015 /// CICLES /// CICLOS /// CYCLES →

QUI SOM /// QUIENES SOMOS /// ABOUT US /// QUI SOMMES-NOUS →

ANTIC TEATRE INTERNATIONAL →

MEMÒRIA ECONÒMICA / MEMÒRIA D’ACTIVITATS - 2011 & 2010 /// CAT /// ESP →

ANTIC VIDEO CANAL →

ESPECTACLES EN GIRA  ///  ESPECTÁCULOS EN GIRA  ///  SHOWS ON TOUR  ///  SPECTACLES EN TOURNÉE

 NOTICIES  NOTICIAS  NEWS  NOUVELLES


PROGRAMA  ANTIC TEATRE   2015 /// MAIG /// MAYO /// MAY →

★ 21 i 22 Maig  21 y 22 Mayo 21 & 22 May ★


ISAAC TORRES / PROYECTOS POPLÍTEOS


"El cerdo"

durada / duración / duration / durée: 50 min

noves dramatúrgies
nuevas dramaturgias
new drama
nouveau drame

HORARIS
DIJOUS i DIVENDRES: 21:00

8 euros
Compra d'entrades →

HORARIOS
JUEVES y VIERNES: 21:00

8 euros
Compra de entradas →

SCHEDULES
THURSDAY & FRIDAY: 21:00

8 euros
Ticketing →

HORAIRES
JEUDI et VENDREDI: 21:00

8 euros
Acheter des billets →








Idea, text i en escena: Isaac Torres
Producció: Proyectos Poplíteos
Coproducció: La Exhibición cultura Sexplícita
Col·labora: Teatro de los Manantiales

proyectospopliteos.wix.com/proyectospopliteos →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Aconseguir l'anarquisme a través del sexe és una cosa que l'ésser humà intenta des de fa mil·lennis. L'aparició de les Institucions Religioses i el Poder va fer desaparèixer el gaudi, la carn, el pensament, la llibertat. En els moments actuals, en els que esta més que comprovat que cap estructura ni aposta política funciona, només ens queda tornar a l'anarquisme utilitzant el cos, el sexe, y aconseguir el plaer a través de l'esgotament més plaent. La Exhibición Cultura Sexplícita és un certamen d'arts pornogràfiques on s'intenta treure la pornografía del simple fet de plaer propi i utilitzar-la com a una eina més de discurs polític i artístic.

Isaac Torres
Ex-professor d'Educació Física, actor físic, performer i investigador artístic, ha treballat amb personlaitats del món de l'escena com Angélica Liddell, Ximo Flores, Fernando Renjifo, Pablo Gisbert o Chema Cardeña, entre d'altres. La seva passió per l'escena l'ha portat a formar-se amb artistes com Los Torreznos, Annie Sprinkle, Jorge Picó, Minako Seki, Felix Ruckert...Ha treballat com a tècnic en diferents espais com el Teatro de los Manantiales i Teatro Pradillo. La investigació de nous llenguatges artístics i escènics posen el risc en tots els seus projectes, essent la sexualitat, el gènere i la política els àmbits que més l'inquieten.

Alcanzar el anarquismo a través del sexo es algo que el Ser humano viene intentando desde hace milenios. La aparición de las Instituciones Religiosas y el Poder hizo desaparecer el goce, la carne, el pensamiento, la libertad. En momentos actuales donde está más que comprobado que ninguna estructura y apuesta política funciona, solo nos cabe volver al anarquismo utilizando el cuerpo, el sexo, y conseguir el placer a través del agotamiento más placentero. Convertirnos en cerdos anárquicos. La Exhibición Cultura Sexplícita es un certamen de artes pornográficas donde se intenta sacar a la pornografía del simple hecho del placer propio, y utilizarla como una herramienta más de discurso artístico y político.

Isaac Torres
Ex-profesor de Educación Física, actor físico, performer e investigador artístico, ha trabajado con personalidades del mundo de la escena como Angélica Liddell, Ximo Flores, Fernando Renjifo, Pablo Gisbert ó Chema Cardeña, entre otros. Su pasión por la escena le ha llevado a formarse con artistas como Los Torreznos, Annie Sprinkle, Jorge Picó, Minako Seki, Felix Ruckert... Ha trabajado como técnico en distintos espacios como el Teatro de los Manantiales y Teatro Pradillo. La investigación de nuevo lenguajes artísticos y escénicos ponen riesgo a todos sus proyectos, siendo la sexualidad, el género y la política los campos que más le inquietan.

The attainment of anarchy through sex is an objective that humanity has been attempting for millennia. The emergence of religious institutions and Authority caused the disappearance of pleasure, flesh, thought and freedom. Today, where it has been shown that there is no political structure or proposal that works, all we have is the return to anarchy using the body and sex, and finding pleasure through the most pleasurable exhaustion. To become anarchic pigs. La Exhibición Cultura Sexplícita (the Sexplicit Cultural Exhibition) is a festival of pornographic arts through which we are trying to distance pornography from the simplistic idea of personal pleasure and use it as another tool for political and artistic discourse.

Isaac Torres
Is a former PE teacher, a physical actor, performer and artistic researcher. He has worked with well-known people from the world of performance including Angélica Liddell, Ximo Flores, Fernando Renjifo, Pablo Gisbert and Chema Cardeña. His passion for the stage has led him to train with artists such as Los Torreznos, Annie Sprinkle, Jorge Picó, Minako Seki and Felix Ruckert, among others. He has also worked as technician at various venues such as Teatro de los Manantiales and Teatro Pradillo. Researching new artistic and performance languages places all his projects at risk, and he is most interested in the fields of sexuality, gender and politics.


★ 23 i 24 Maig  23 y 24 Mayo 23 & 24 May ★


JOÃO LIMA, ANNA RUBIROLA
& CECILIA COLACRAI


"Morder la lengua"

durada / duración / duration / durée: 45 min

noves dramatúrgies
nuevas dramaturgias
new drama
nouveau drame

HORARIS
DISSABTE: 21:00
DIUMENGE: 20:00

8 euros
Compra d'entrades →

HORARIOS
SABADO: 21:00
DOMINGO: 20:00

8 euros
Compra de entradas →

SCHEDULES
SATURDAY: 21:00
SUNDAY: 20:00

8 euros
Ticketing →

HORAIRES
SAMEDI: 21:00
DIMANCHE: 20:00

8 euros
Acheter des billets →








Creació: Cecilia Colacrai, Anna Rubirola i João Lima
Interpretació: Anna Rubirola i Cecilia Colacrai
Direcció artística i dramatúrgia: João Lima
Col·laboració als texts: Pablo Colacrai
Disseny de so: Amdy Poole
Disseny d'il.luminació: Joana Serra
Assistència tècnica: Pablo (Mo) Ramírez
Fotos i vídeos: Tristan Pérez-Martín
Producció: DancerDanger
Residencies: La Visiva, La Caldera, Centre Civic La Barceloneta i L’Estruch

Amb el suport de Iberescena

Agraïments: Núria Bernaus, El Conde de Torrefiel, Guillem Mont De Palol, Oscar Abril Ascaso, Lorenzo Parra i Mireia de Querol

www.joaolima.info →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

‘Cos, boca, mossegar, llengua, llenguatge, paraules, verbs, accions.’
Morder la Lengua té com a eix fonamental la tensió entre diferents plans del llenguatge. Obrir intervals entre significat i significant a través de relacions inusitades entre gestos i paraules. Interrogar les possibilitats d'expressió i comunicació i reflexionar sobre l'alteritat: Què es transmet d'un cos a un altre?

Anna Rubirola
Ha treballat com intèrpret en diverses companyies catalanes i estrangeres. Entre les seves creacions es troben Coristes (amb Maria Montseny, 2011) i Dia Zero (2012). Col·labora amb Cecilia Colacrai i Mireia de Querol a BIG Bouncers. Imparteix cursos de dansa contemporània a diverses institucions.
www.annarubirola.wordpress.com

Cecilia Colacrai
Ballarina, creadora independent i professora de dansa contemporània. Treballa amb diverses companyies. Entre les seves creacions es troben Gira (amb Jorge Albuerne, 2007), Azul como uma laranja (amb João Lima, 2009) i Sola?(2005).
www.ceciliacolacrai.com

João Lima
Performer, coreògraf i professor a diverses institucions. Entre les seves creacions estan Noturno (2003), Involuntariamente (amb Vitor Roriz i Sofia Dias,2007), O Outro do Outro (2010) i Ilusionistas (Premi Klauss Vianna 2011).
www.joaolima.info

‘Cuerpo, boca, morder, lengua, lenguaje, palabras, verbos, acciones.’
Morder la Lengua tiene como eje fundamental la tensión entre diferentes planos del lenguaje. Abrir intervalos entre significado y significante a través de relaciones inusitadas entre gestos y palabras. Interrogar las posibilidades de expresión y comunicación y reflexionar sobre la alteridad: ¿Qué se transmite de un cuerpo a otro?

Anna Rubirola
Ha trabajado como intérprete en diversas compañías catalanas y extranjeras. Entre sus creaciones están Coristes (con Maria Montseny, 2011) y Dia Zero (2012). Colabora con Cecília Colacrai y Mireia de Querol en BIG Bouncers. Imparte cursos de danza contemporánea en diversas instituciones.
www.annarubirola.wordpress.com

Cecilia Colacrai
Bailarina, creadora independiente y profesora de danza contemporánea. Trabaja con diversas compañías. Entre sus creaciones están Gira (con Jorge Albuerne, 2007), Azul como uma laranja (con João Lima, 2009) y Sola? (2005).
www.ceciliacolacrai.com

João Lima
Performer, coreógrafo y profesor en diversas instituciones. Entre sus creaciones están Noturno (2003), Involuntariamente (con Vitor Roriz y Sofia Dias, 2007), O Outro do Outro (2010), e Ilusionistas (Premio Klauss Vianna 2011).
www.joaolima.info

‘Body, mouth, bite, tongue, language, words, verbs, actions.’
Morder la Lengua (Biting the Tongue) has as its central concept the tension between different planes of language. It opens intervals between the meaning and the signifier through unexpected relations of gestures and words. Questioning the potential for expression and communication and considering otherness: What is transmitted from one body to another?

Anna Rubirola has performed with many Catalan and international companies. Her creations include Coristes (with Maria Montseny, 2011) and Dia Zero (2012). She works with Cecilia Colacrai and Mireia de Querol in BIG Bouncers. She teaches contemporary dance at various institutions.
www.annarubirola.wordpress.com

Cecilia Colacrai is a dancer, an independent creator and contemporary dance teacher. She works with a number of companies, and her works include Gira (with Jorge Albuerne, 2007), Azul como uma laranja (with Joao Lima, 2009) and Sola? (2005).
www.ceciliacolacrai.com

João Lima is a performer, choreographer and teacher at several institutions. He has created Noturno (2003), Involuntariamente (with Vitor Roriz and Sofia Dias, 2007), O Outro do Outro (2010) and Ilusionistas (Klauss Vianna Award, 2011) among others.
www.joaolima.info


★ 28-31 Maig  28-31 Mayo 28-31 May ★


CRIATURA DEL ARTE


"Criatura"


ESTRENA
durada / duración / duration / durée: 60 min

noves dramatúrgies
nuevas dramaturgias
new drama
nouveau drame

HORARIS
DIJOUS, DIVENDRES i DISSABTE: 21:00
DIUMENGE: 20:00

10 euros
Compra d'entrades →

HORARIOS
JUEVES, VIERNES y SABADO: 21:00
DOMINGO: 20:00

10 euros
Compra de entradas →

SCHEDULES
THURSDAY, FRIDAY & SATURDAY: 21:00
SUNDAY: 20:00

10 euros
Ticketing →

HORAIRES
JEUDI, VENDREDI et SAMEDI: 21:00
DIMANCHE: 20:00

10 euros
Acheter des billets →






Creació: Consuelo Trujillo, Andrés Waksman, Borja Maestre
Direcció: Andrés Waksman i Consuelo Trujillo
Interpretació: Consuelo Trujillo i Borja Maestre
Ajudant de direcció: Laura Barceló
Investigació vocal: Mónica Dorta
Investigació a la dansa: Víctor Orive
Il·luminació: Jesús Almendro
Vestuari: Eugenia Gusmerini
Col·laboració a la creació: Víctor Orive, Víctor Dupla i Mónica Dorta
Fotografia: Mireia Plans (fotos dossier) - Antonio Martínez
Vídeo i teaser: Ainara Pardal
Gestió i difusió: Coro Bonsón
Producció executiva: Roberto Trujillo, Susi Sanchez, Consuelo Trujillo

Produït per CriaturadelArte en coproducción amb Alas Movimiento, Barcelona

Amb el suport de Corral de Comedias de Alcalá de Henares i Centro del Actor, Madrid

criaturadelarte.com →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Criatura és poesia, un món poètic que ens evoca la vida, l’amor, la mort, el misteri... mitjançant els cossos i les paraules que es mouen en ordre i desordre en un espai buit.
L’espectacle furga en el ser humà infinit, i també al ser humà de peu, aquell que neix, creix, envelleix i mor. Tan simple i tan gran a la vegada quan un es deté a mirar-l'ho.
Dos actors-ballarins a un escenari desert: un home i una dona, l’home i la dona, la mare i el fill, els amants, el llop i la lleona, una vida que acaba, una altra que comença, tot es barreja sense cronologia, però cantant-li a la vida i al seu misteri, entregats a allò que no sabem amb poesía i devoció.

Consuelo Trujillo
Actriu i directora de teatre, mestra d’actors i investigadora dels processos artístics aplicats a la interpretació, l’educació i el desenvolupament humà. L’any 2009 va crear CriaturaldelArte, pel desenvolupament de projectes de creació i investigació d’un llenguatge artístic propi.

Borja Maestre
Format a Art Dramàtic a l’Estudi Corazza, ha participat en nombrosos projectes teatrals sota la direcció de J.J.Alonso Millan, Mónica i Luis Gª Ferreras, Paco Montes o Julián Fuentes Reta i de cinema amb N. Ramos Del Val, J. López Linares i A. Aguirre.

Andrés Waksman
Actor, ballarí, coreògraf i director de llarga trajectòria a América i Espanya. Des de 2003 dirigeix el seu propi espai a Barcelona, ALASArtes en movimiento.

Criatura es poesía, un mundo poético que nos evoca la vida, el amor, la muerte, el misterio… a través de los cuerpos y las palabras que se mueven en orden y desorden en un espacio vacío.
El espectáculo hurga en el ser humano infinito, y también en el ser humano de a pie, aquel que nace, crece, envejece y muere. Tan simple y tan grande a la vez cuando uno se detiene a mirarlo.
Dos actores-bailarines en un escenario desierto: un hombre y una mujer, el hombre y la mujer, la madre y el hijo, los amantes, el lobo y la leona, una vida que acaba, otra que comienza, todo se entremezcla sin cronología, pero cantándole a la vida y a su misterio, entregados a lo que no sabemos con poesía y devoción.

Consuelo Trujillo
Actriz y directora de teatro, maestra de actores e investigadora de los procesos artísticos aplicados a la interpretación, educación y desarrollo humano. En 2009 creó CriaturadelArte, para el desarrollo de proyectos de creación e investigación de un lenguaje artístico propio.

Borja Maestre
Formado en Arte Dramático en el Estudio Corazza, ha participado en numerosos proyectos teatrales bajo la dirección de J. J. Alonso Millan, Mónica y Luis Gª Ferreras, Paco Montes o Julián Fuentes Reta y de cine con N. Ramos del Val, J. L. Lopez Linares y A. Aguirre.

Andrés Waksman
Actor, bailarín, coreógrafo y director de larga trayectoria en América y España. Desde 2003 dirige su propio espacio en Barcelona, ALASArtes en movimiento.

Criatura is poetry; a poetic world recalling life, love, death and mystery... through bodies and words moving in order and disorder in an empty space.
The piece delves into the infinite human being but also into common people; who are born, grow up, age and die. Simple and extraordinary, once we stop to look at it.
Two actor-dancers on an empty stage: a man and a woman; the man and the woman; the mother and the son; the lovers; the wolf and the lioness; one life ends, another one begins... everything is jumbled with no sense of chronology but it sings to life and mystery, surrendering to that which we ignore with poetry and devotion.

Consuelo Trujillo
Actress, theatre director, acting coach and researcher of artistic process applied to performing, education and human development. In 2009, she founded CriaturadelArte, to focus on the development of creation and investigation projects with a unique artistic language.

Borja Maestre
Educated in Performing Arts at Estudio Corazza, he has participated in many theatre projects directed by J. J. Alonso Millan, Mónica & Luis Gª Ferreras, Paco Montes and Julián Fuentes Reta, and in cinema, with N. Ramos del Val, J. L. Lopez Linares & A. Aguirre.

Andrés Waksman
Actor, dancer, choreographer and director with a long career in America and Spain. Since 2003, he runs his own space in Barcelona: ALASArtes en movimiento.


PROGRAMA  ANTIC TEATRE   2015 /// JUNY /// JUNIO /// JUNE →

★ 1 Juny  1 Junio 1 June ★


FLUXCLUB



Projecció + col·loqui
Proyección + coloquio
Screening & discussion



HORARIS
DILLUNS: 21:00
gratuit

HORARIOS
LUNES: 21:00
gratuito

SCHEDULES
MONDAY: 21:00
free

HORAIRES
LUNDI: 21:00
gratuit




Organitzat per HABITUAL VIDEO TEAM

fluxfestival.org

CALENDARI SESIONS:
15 de Juny

[+] Info Cicle Flux Club →

 

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Sisena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival.
FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents.
FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectius principals la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació: www.habitualvideoteam.org.
Una branca de les seves activitats és l'organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX: www.fluxfestival.org.
Una altra branca fonamental de la seva feina és la documentació videogràfica (gravació i edició) d’esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de més de 1.000 gravacions en un arxiu videogràfic on line d'accés públic: www.summa-hvt.org.

Sexta temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo con una periodicidad quincenal que pretende reflejar la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo de autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival.
FLUX CLUB acoge todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrecen al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Pueden ser tanto sesiones monográficas de autores reconocidos, como temáticas colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza.
FLUX CLUBes un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

Habitual Video Team es una asociación sin ánimo de lucro que tiene como objetivos principales la promoción de todo tipo de actividades relacionadas con las artes audiovisuales y concretamente con la videocreación: www.habitualvideoteam.org.
Una rama de sus actividades es la organización de festivales, ciclos y muestras de vídeo, como el festival de vídeo de autor FLUX: www.fluxfestival.org.
Otra rama fundamental de su trabajo es la documentación videográfica (grabación y edición) de eventos culturales generalmente de pequeño formato como conciertos, poesía, performances o espectáculos teatrales. A partir de 2012, pone en marcha el proyecto SUMMA, con el fin de convertir este patrimonio audiovisual de más de 1.000 grabaciones en un archivo videográfico on line de acceso público: www.summa-hvt.org.

The sixth season of FLUX CLUB is here: a fortnightly video club that reflects the vitality of video creation in our city. It’s an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to everything currently going on in the field of video in Barcelona, complementing the festival from the point of view of its content and extending its sphere of influence beyond the few days programmed for the festival itself.
FLUX CLUB includes all kinds of sessions: screenings, video performances and debates offering direct contact between the audience and the filmmakers. These sessions focus on a range of subjects, from monographic by well-known directors to specific themes, from groups of up-and-coming authors to students; they may cover video poetry or video dance.
FLUX CLUB is a space for the dissemination of video creation in the city of Barcelona.

Habitual Video Team is a non-profit association whose main objectives are to promote activities related to visual arts and specifically video art: www.habitualvideoteam.org.
A fundamental area of their work is the organization of festivals, cycles and video shows, such as the FLUX Video Auteur Festival: www.fluxfestival.org.
Another branch of Habitual Video Team’s activities is video documentation (recording and editing) of mainly small format cultural events such as concerts, poetry, performances or theatre shows. It has a video archive of over 1.000 recordings. In 2012 they launched the SUMMA project with the aim of converting this audiovisual heritage into a non-profit online video archive: www.summa-hvt.org.


★ 2 Juny  2 Junio 2 June ★


LOS MOÑEKOS


"YI-HA"

durada / duración / duration / durée: 45 min

performance

HORARIS
DIMARTS: 21:00

8 euros
Compra d'entrades →

HORARIOS
MARTES: 21:00

8 euros
Compra de entradas →

SCHEDULES
TUESDAY: 21:00

8 euros
Ticketing →

HORAIRES
MARDI: 21:00

8 euros
Acheter des billets →








Idea i dirección: Los Moñekos
Intèrprets: Sarah Anglada i Miquel Fiol
Textos: Enric Álvarez i Los Moñekos
Tècnica de llums i sò: Ganecha Gil
Arranjaments músicals: Natàlia Ortiz
Disseny gràfic: Manualex i El Mandril
Fotografies: Tristán Pérez-Martín
Músiques: Los Moñekos, Filastine

www.losmonekos.com →

CALENDARI SESIONS:
9 y 16 de Juny

[+] Info Cicle Los Moñekos →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

YI-HA s'obre camí, polsegós camí, cap a la dura i seca vida del Vell, Salvatge i Llunyà Oest. Un camí cap a ves a saber on. Dos en el camí, en aquest camí pecaminós. Història de com dos es complementen, l’un sense l’altre no són, però l’un a l’altre es maten. Duels de cos a cos, duels a viva veu, duels a tort i a dret.
Contigo pero sin ti. Hola y adiós. Si te he visto no me acuerdo.

Los Moñekos durant, entre, envers, fins, llevat, malgrat, són Sarah Anglada i Miquel Fiol, contra, de, des, en, entre tots els seus coneixements, per, segons, sobre, sota, dir, contar i manifestar tot el que porten dins. Són autòctons, autosuficients, autocomplaents, estan totalment autoritzats encara que poden, podrien o pogueren causar algun tipus de trastorn aliè.
La companyía neix el 2010 fluctuant sense parar entre la dansa i el teatre, la veu i la manipulació d’objectes, l’humor i el deliri, lo zurdo y lo abzurdo.

YI-HA se abre camino, polvoriento camino, hacia la dura y seca vida del Viejo, Salvaje y Lejano Oeste. Un camino hacia vete tú a saber donde. Dos en el camino, en este camino pecaminoso. Historia de cómo dos se complementan, uno sin el otro no son, pero uno al otro se matan. Duelos de cuerpo a cuerpo, duelos a viva voz, duelos a mansalva.
Contigo pero sin ti. Hola y adiós. Si te he visto no me acuerdo.

Los Moñekos sin, para, con, son Sarah Anglada y Miguel Fiol, contra, de, desde, en, entre todos sus conocimientos, para sin según sobre decir, contar y manifestar todo lo que llevan dentro. Son autóctonos, autosuficientes, autocomplacientes, autos de choque, están totalmente autorizados aunque pueden, podrían y pudiesen causar algún tipo de trastorno ajeno.
La compañía nace en el 2010 fluctuando sin cesar entre la danza y el teatro, la voz y la manipulación de objetos, el humor y el delirio, lo zurdo y lo abzurdo.

YI-HA wends its dusty way towards the harsh and arid life of the Old, Wild and Far West. A road leading who knows where. Two on the road, on this sinful road. The story of how two complement each other; one cannot exist without the other, even though they will kill each other. Hand to hand duels: two opponents fighting until only one survives. Songs spat out until the strongest lion roars.
Victory will come, but it won’t be the end.
With or without you, but killing me softly.
…the wind will whisper the melody of their pain…

Los Moñekos are Sarah Anglada and Miguel Fiol. They are indigenous, self-sufficient, self-satisfied, they are fully authorized but can, could, and may cause some kind of alien disorder. The company was born in 2010, fluctuating between dance and theatre, voice and object manipulation, humour and surrealism.


★ 4 i 5 Juny  4 y 5 Junio 4 & 5 June ★


LAILA TAFUR


"Susobras"

durada / duración / duration / durée: 45 min

nous llenguatges del cos
nuevos lenguajes del cuerpo
new body languages

HORARIS
DIJOUS i DIVENDRES: 21:00

8 euros
Compra d'entrades →

HORARIOS
JUEVES y VIERNES: 21:00

8 euros
Compra de entradas →

SCHEDULES
THURSDAY & FRIDAY: 21:00

8 euros
Ticketing →

HORAIRES
JEUDI et VENDREDI: 21:00

8 euros
Acheter des billets →








Creació i dansa: Laila Tafur
Música: Hans Laguna Existe Dios al noroeste; Toni Higuchi Sin título (a partir de fragments d’entrevistes i cançons conegudes de l’últim temps)
Vídeo i visuals: Hannes Anderson
Foto i OpenFrameworks: Ovidiu Cincheza

vimeo.com/user9063681 →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

El terme coreografia es relaciona intuïtivament amb la paraula escriptura. Quan pensem en compondre, pensem en escriure una dansa, en traçar moviments i tractar-los com si fossin signes. Però, quins són els signes de la dansa? El cos, les formes, els gestos?
Al fer la pregunta de si hi ha un llenguatge de la dansa, estem també preguntant-nos per la intel·ligibilitat d’aquesta, si ha de ser coneguda des de l’intel·lecte. Atrapar a la dansa amb les paraules és una obstinació impossible, i aquesta impossibilitat és lo interesant, un joc irresoluble, un plaer per fer art també de la interferència i l’error. Doncs més aviat són les paraules les que estan atrapades al cos, perquè el cos està, i és, i explica des d'un altre lloc.

Laila Tafur
Utilitza el cos com a eina per a transcendir el món físic i teòric, a partir del qual incidir en la creació de realitats acotades: la imatge, l’acció, la performance o la instal·lació. Fixa el seu ull a la frontera i la forma.
El seu bagatge és el de qualsevol ballarí, d’uns inicis consagrats al clàssic fins al moviment no tècnic, passant per una infinitat de tècniques de dansa contemporània. Amb les seves peces manté despertes qüestions com mal fet/ben fet, popular/elitista, bellesa/utilitat. A més de gaudir de l’acció de ballar sense ocupar-se de l’argumentació que aquesta desperta.
La seva carrera s’ha desenvolupat entre Granada, Barcelona, Reykjavík, Lisboa, Copenhaguen i Eivissa, recollint una llarga llista d’experiències, habilitats, hàbits, i informació al voltant de qüestions com que és una performance o cap a on va la dansa.

El término coreografía se relaciona intuitivamente con la palabra escritura. Cuando pensamos en componer, pensamos en escribir una danza, en trazar movimientos, y tratarlos como si fueran signos. Pero ¿Cuáles son los signos de la danza?¿El cuerpo, las formas, los gestos?
Al hacer la pregunta de si hay un lenguaje de la danza, estamos también preguntando por la inteligibilidad de ésta, si ha de ser conocida desde el intelecto. Atrapar a la danza con las palabras es un empeño imposible, y esa imposibilidad es lo interesante, un juego irresoluble, un placer por hacer arte también de la interferencia y el error. Pues más bien son las palabras las que están atrapadas en el cuerpo, porque el cuerpo está, y es, y cuenta desde otro sitio.

Laila Tafur
Usa el cuerpo como herramienta para trascender el mundo físico y teórico, a partir del cual incidir en la creación de realidades acotadas: la imagen, la acción, la performance o la instalación. Fija su ojo en la frontera y la forma.
Su bagaje es el de cualquier bailarín, de unos inicios consagrados al clásico hasta el movimiento no técnico, pasando por un sinfín de técnicas de danza contemporánea. Con sus piezas mantiene despiertas cuestiones como mal hecho/bien hecho, popular/elitista, belleza/utilidad. Además de disfrutar de la acción de bailar sin ocuparse de la argumentación que ella despierte.
Su carrera se ha desarrollado entre Granada, Barcelona, Reykiavik, Lisboa, Copenhague e Ibiza, recogiendo una larga lista de experiencias, habilidades, hábitos e información alrededor de cuestiones como qué es una performance o hacia dónde va la danza.

The term ‘choreography’ is intuitively related to the word ‘writing’. When we think of composing, we think of writing a dance, in tracing movements and treating them as signs.
But what are the signs of dance? Body? Shape? Gesture? When asking whether there is such a thing as the language of dance, we are also asking how understandable it is, whether it needs to be understood intellectually. Capturing dance in words is an impossible task, and it’s this impossibility that makes it interesting; an unsolvable puzzle, the pleasure of creating art out of interference and error. It’s more as if words are trapped inside the body, because the body is there, and is, and tells its story from somewhere else.

Laila Tafur
Uses her body as a tool with which to transcend the physical and theoretical world, and from there to investigate the creation of limited realities: image, action, performance or installation. She fixes her gaze on the frontier and the form.
Her baggage is that of any dancer, from beginnings dedicated to the classics through to non-technical movement, passing through any number of contemporary dance techniques. She uses her work to keep alive such concepts as: well done/badly done; popular/elitist; beauty/utility. In addition to enjoying the act of dancing without worrying about the ideas she may awaken.
Her career has developed between Granada, Barcelona, Reykjavik, Lisbon, Copenhagen and Ibiza, collecting along the way a long list of experiences, skills, habits and information on questions such as what a performance is or where dance is heading.


★ 6 i 7 Juny  6 y 7 Junio 6 & 7 June ★


BIG BOUNCERS
(Cecilia Colacrai, Mireia de Querol, Anna Rubirola)


"bigbounce"

durada / duración / duration / durée: 50 min

nous llenguatges del cos
nuevos lenguajes del cuerpo
new body languages

HORARIS
DISSABTE: 21:00
DIUMENGE: 20:00

6 euros
Compra d'entrades →

HORARIOS
SABADO: 21:00
DOMINGO:20:00

6 euros
Compra de entradas →

SCHEDULES
SATURDAY: 21:00
SUNDAY:20:00

6 euros
Ticketing →

HORAIRES
SAMEDI: 21:00
DIMANCHE: 20:00

6 euros
Acheter des billets →








Creació i interpretació: Cecilia Colacrai, Mireia de Querol i Anna Rubirola
Col•laboració artística: Joao Lima, Federica Porello
Edició d’àudio: Pablo (Mo) Ramirez
Veu en off: Cristina Carrasco i Claudia Solwat
Disseny i tècnica de llums: Joana Serra
Vídeo i foto: Pablo (Mo) Ramirez, Tristán Pérez Martín, Alba Suñé

Agraïments: Joao Lima, Federica Porello, Iris Heitzinger, Pablo Mo Ramírez, Roger Llimós, Tristán Pérez Martín, Olga Tragant, Alba Suñé, Roger Puig, Andrea Acosta, Claudia Solwat, Cristina Carrasco, Velvet Sweatshop

La peça Big Bounce ha estat creada en residència als següents espais de creació:
tragantDansa 2013, La Caldera 2012-2013, La Visiva 2013 i Burdag Studio (Polonia) 2013

Amb la col•laboració de: Institut Ramón Llull, Osic i Antic Teatre

bigbouncers.wordpress.com →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Big Bounce és una peça escènica centrada en el moviment i la paraula que gira entorn del concepte d’origen i que juga a desplegar possibles futurs, derivats d’un mateix origen.
Big Bounce proposa un viatge que qüestiona la temporalitat del fet escènic a partir de cossos que es transformen, es substitueixen i es complementen contínuament.
Big Bounce pren el nom de la teoria homònima que suggereix que podríem estar vivint en el primer de tots els universos però és igualment provable que estiguem vivint a l’univers dos mil milions ( o en qualsevol d’una seqüència infinita d’universos).

Col•lectiu Big Bouncers: Cecilia Colacrai , Mireia de Querol i Anna Rubirola
Totes elles són creadores independents residents a Barcelona. Totes elles compten amb una àmplia trajectòria com a creadores en solitari o juntament amb altres artistes així com en la docència de la dansa. Comencen a treballar conjuntament al maig del 2012. Des de l’inici, el treball del Col•lectiu, s’ha desenvolupat i articulat al voltant de tres eixos d’acció: la creació de peces escèniques, la creació de Performance en espais no convencionals, i els tallers d’eines de composició per a la creació. Des del setembre de 2014 el Col•lectiu Big Bouncers gestiona l’espai de creació La visiva (www.lavisiva.org), que es converteix en la seva seu regular i on desenvolupa una programació d’activitats relacionades amb la creació.

Big Bounce es una pieza escénica centrada en el movimiento y la palabra que gira entorno al concepto de origen y que juega a desplegar posibles futuros, derivados de un mismo origen. Big Bounce propone un viaje que cuestiona la temporalidad del hecho escénico a partir de cuerpos que se transforman, se sustituyen y se complementan continuamente. Big Bounce toma el nombre de la teoría homónima que sugiere que podríamos estar viviendo en el primero de todos los universos pero es igualmente probable que estemos viviendo en el universo dos mil millones (o en cualquiera de una secuencia infinita de universos).

Colectivo Big Bouncers: Cecilia Colacrai, Mireia de Querol y Anna Rubirola
Todas ellas son creadoras independientes residentes en Barcelona. Cuentan con una amplia trayectoria como creadoras en solitario o juntamente con otros artistas así como una amplia experiencia en la docencia de la danza. Empiezan a trabajar conjuntamente en mayo del 2012. . Desde el inicio, el trabajo del Colectivo, se articula alrededor de tres ejes de acción: la creación de piezas escénicas, la creación de Performance en espacios no convencionales, y los talleres de herramientas de composición para la creación. Desde septiembre de 2014 el Colectivo Big Bouncers gestiona el espacio de creación La visiva (www.lavisiva.org), que se convierte en su sede regular, y donde desarrolla una programación de actividades relacionadas con la creación.

Big Bounce is a scenic piece based on movement and speech which treats the concept of origin and plays a game of unfolding different possible futures which derivate from a common origin. Big Bounce proposes a trip that questions the temporality of the scene throughout moving bodies which transform, alternate and complement each other continuously. Big Bounce takes the name from the homonymous theory that suggests that we could be living in the first of all universes, but that it is equally probable that we would be living in the universe two thousand million (or whatever in an infinite sequence of universes).

Big Bouncers Collective: Cecilia Colacrai, Mireia de Querol and Anna Rubirola
All of them are independent makers resident in Barcelona. They have had a wide trajectory as independent makers as well as in working in collaboration with other artists, and also with a large experience in the field of dance pedagogy. They start to work together in May 2012. From the beginning their work as a Collective has been developed around three lines: the creation of pieces, the creation of performances for non conventional spaces, , and the workshops on compositional tools for creation. Since September 2014 the Big Bouncers Collective manages the creation space La Visiva (www.lavisiva.org), which becomes its regular working space and where they program several activities related with the creation process.


★ 7 Juny  7 Junio 7 June ★


BIG BOUNCERS
(Cecilia Colacrai, Mireia de Querol, Anna Rubirola)


"big bounce"
per public familiar

durada / duración / duration / durée: 50 min

nous llenguatges del cos
nuevos lenguajes del cuerpo
new body languages

HORARIS
DIUMENGE: 12:00

6 euros
Compra d'entrades →

HORARIOS
DOMINGO: 12:00

6 euros
Compra de entradas →

SCHEDULES
SUNDAY: 12:00

6 euros
Ticketing →

HORAIRES
DIMANCHE: 12:00

6 euros
Acheter des billets →








Creació i interpretació: Cecilia Colacrai, Mireia de Querol i Anna Rubirola
Col•laboració artística: Joao Lima, Federica Porello
Edició d’àudio: Pablo (Mo) Ramirez
Veu en off: Cristina Carrasco i Claudia Solwat
Disseny i tècnica de llums: Joana Serra
Vídeo i foto: Pablo (Mo) Ramirez, Tristán Pérez Martín, Alba Suñé

Agraïments: Joao Lima, Federica Porello, Iris Heitzinger, Pablo Mo Ramírez, Roger Llimós, Tristán Pérez Martín, Olga Tragant, Alba Suñé, Roger Puig, Andrea Acosta, Claudia Solwat, Cristina Carrasco, Velvet Sweatshop

La peça Big Bounce ha estat creada en residència als següents espais de creació:
tragantDansa 2013, La Caldera 2012-2013, La Visiva 2013 i Burdag Studio (Polonia) 2013

Amb la col•laboració de: Institut Ramón Llull, Osic i Antic Teatre

bigbouncers.wordpress.com →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Big Bounce és una peça escènica centrada en el moviment i la paraula que gira entorn del concepte d’origen i que juga a desplegar possibles futurs, derivats d’un mateix origen.
Big Bounce proposa un viatge que qüestiona la temporalitat del fet escènic a partir de cossos que es transformen, es substitueixen i es complementen contínuament.
Big Bounce pren el nom de la teoria homònima que suggereix que podríem estar vivint en el primer de tots els universos però és igualment provable que estiguem vivint a l’univers dos mil milions ( o en qualsevol d’una seqüència infinita d’universos).

Col•lectiu Big Bouncers: Cecilia Colacrai , Mireia de Querol i Anna Rubirola
Totes elles són creadores independents residents a Barcelona. Totes elles compten amb una àmplia trajectòria com a creadores en solitari o juntament amb altres artistes així com en la docència de la dansa. Comencen a treballar conjuntament al maig del 2012. Des de l’inici, el treball del Col•lectiu, s’ha desenvolupat i articulat al voltant de tres eixos d’acció: la creació de peces escèniques, la creació de Performance en espais no convencionals, i els tallers d’eines de composició per a la creació. Des del setembre de 2014 el Col•lectiu Big Bouncers gestiona l’espai de creació La visiva (www.lavisiva.org), que es converteix en la seva seu regular i on desenvolupa una programació d’activitats relacionades amb la creació.

Big Bounce es una pieza escénica centrada en el movimiento y la palabra que gira entorno al concepto de origen y que juega a desplegar posibles futuros, derivados de un mismo origen. Big Bounce propone un viaje que cuestiona la temporalidad del hecho escénico a partir de cuerpos que se transforman, se sustituyen y se complementan continuamente. Big Bounce toma el nombre de la teoría homónima que sugiere que podríamos estar viviendo en el primero de todos los universos pero es igualmente probable que estemos viviendo en el universo dos mil millones (o en cualquiera de una secuencia infinita de universos).

Colectivo Big Bouncers: Cecilia Colacrai, Mireia de Querol y Anna Rubirola
Todas ellas son creadoras independientes residentes en Barcelona. Cuentan con una amplia trayectoria como creadoras en solitario o juntamente con otros artistas así como una amplia experiencia en la docencia de la danza. Empiezan a trabajar conjuntamente en mayo del 2012. . Desde el inicio, el trabajo del Colectivo, se articula alrededor de tres ejes de acción: la creación de piezas escénicas, la creación de Performance en espacios no convencionales, y los talleres de herramientas de composición para la creación. Desde septiembre de 2014 el Colectivo Big Bouncers gestiona el espacio de creación La visiva (www.lavisiva.org), que se convierte en su sede regular, y donde desarrolla una programación de actividades relacionadas con la creación.

Big Bounce is a scenic piece based on movement and speech which treats the concept of origin and plays a game of unfolding different possible futures which derivate from a common origin. Big Bounce proposes a trip that questions the temporality of the scene throughout moving bodies which transform, alternate and complement each other continuously. Big Bounce takes the name from the homonymous theory that suggests that we could be living in the first of all universes, but that it is equally probable that we would be living in the universe two thousand million (or whatever in an infinite sequence of universes).

Big Bouncers Collective: Cecilia Colacrai, Mireia de Querol and Anna Rubirola
All of them are independent makers resident in Barcelona. They have had a wide trajectory as independent makers as well as in working in collaboration with other artists, and also with a large experience in the field of dance pedagogy. They start to work together in May 2012. From the beginning their work as a Collective has been developed around three lines: the creation of pieces, the creation of performances for non conventional spaces, , and the workshops on compositional tools for creation. Since September 2014 the Big Bouncers Collective manages the creation space La Visiva (www.lavisiva.org), which becomes its regular working space and where they program several activities related with the creation process.


★ 9 Juny  9 Junio 9 June ★


LOS MOÑEKOS


"YI-HA"

durada / duración / duration / durée: 45 min

performance

HORARIS
DIMARTS: 21:00

8 euros
Compra d'entrades →

HORARIOS
MARTES: 21:00

8 euros
Compra de entradas →

SCHEDULES
TUESDAY: 21:00

8 euros
Ticketing →

HORAIRES
MARDI: 21:00

8 euros
Acheter des billets →








Idea i dirección: Los Moñekos
Intèrprets: Sarah Anglada i Miquel Fiol
Textos: Enric Álvarez i Los Moñekos
Tècnica de llums i sò: Ganecha Gil
Arranjaments músicals: Natàlia Ortiz
Disseny gràfic: Manualex i El Mandril
Fotografies: Tristán Pérez-Martín
Músiques: Los Moñekos, Filastine

www.losmonekos.com →

CALENDARI SESIONS:
16 de Juny

[+] Info Cicle Los Moñekos →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

YI-HA s'obre camí, polsegós camí, cap a la dura i seca vida del Vell, Salvatge i Llunyà Oest. Un camí cap a ves a saber on. Dos en el camí, en aquest camí pecaminós. Història de com dos es complementen, l’un sense l’altre no són, però l’un a l’altre es maten. Duels de cos a cos, duels a viva veu, duels a tort i a dret.
Contigo pero sin ti. Hola y adiós. Si te he visto no me acuerdo.

Los Moñekos durant, entre, envers, fins, llevat, malgrat, són Sarah Anglada i Miquel Fiol, contra, de, des, en, entre tots els seus coneixements, per, segons, sobre, sota, dir, contar i manifestar tot el que porten dins. Són autòctons, autosuficients, autocomplaents, estan totalment autoritzats encara que poden, podrien o pogueren causar algun tipus de trastorn aliè.
La companyía neix el 2010 fluctuant sense parar entre la dansa i el teatre, la veu i la manipulació d’objectes, l’humor i el deliri, lo zurdo y lo abzurdo.

YI-HA se abre camino, polvoriento camino, hacia la dura y seca vida del Viejo, Salvaje y Lejano Oeste. Un camino hacia vete tú a saber donde. Dos en el camino, en este camino pecaminoso. Historia de cómo dos se complementan, uno sin el otro no son, pero uno al otro se matan. Duelos de cuerpo a cuerpo, duelos a viva voz, duelos a mansalva.
Contigo pero sin ti. Hola y adiós. Si te he visto no me acuerdo.

Los Moñekos sin, para, con, son Sarah Anglada y Miguel Fiol, contra, de, desde, en, entre todos sus conocimientos, para sin según sobre decir, contar y manifestar todo lo que llevan dentro. Son autóctonos, autosuficientes, autocomplacientes, autos de choque, están totalmente autorizados aunque pueden, podrían y pudiesen causar algún tipo de trastorno ajeno.
La compañía nace en el 2010 fluctuando sin cesar entre la danza y el teatro, la voz y la manipulación de objetos, el humor y el delirio, lo zurdo y lo abzurdo.

YI-HA wends its dusty way towards the harsh and arid life of the Old, Wild and Far West. A road leading who knows where. Two on the road, on this sinful road. The story of how two complement each other; one cannot exist without the other, even though they will kill each other. Hand to hand duels: two opponents fighting until only one survives. Songs spat out until the strongest lion roars.
Victory will come, but it won’t be the end.
With or without you, but killing me softly.
…the wind will whisper the melody of their pain…

Los Moñekos are Sarah Anglada and Miguel Fiol. They are indigenous, self-sufficient, self-satisfied, they are fully authorized but can, could, and may cause some kind of alien disorder. The company was born in 2010, fluctuating between dance and theatre, voice and object manipulation, humour and surrealism.


★ 11-14 Juny  11-14 Junio 11-14 June
SÓLOS ANTE EL PELIGRO
Xerrada oberta sobre el procces creatiu i presentacció de les peces:
"Júbilo" + "Transformando mi cotidianidad en pos de la búsqueda del oro"
Amb la intervenció de Natalia Jiménez Gallardo, Jorge Gallardo i Nazario Díaz

www.vertebro.es →

www.escenicasgallardo.blogspot.com.es →

nataliajiga.weebly.com →

durada / duración / duration: 60 min cada dia / each session

nous llenguatges del cos /// nuevos lenguajes del cuerpo /// new body languages


HORARIS // HORARIOS // SCHEDULES

XERRADA / CHARLA / TALK
DIJOUS / JUEVES / THURSDAY: 19:00

Gratuït Gratuito Free

"TRANSFORMANDO MI COTIDIANIDAD EN POR DE LA BUSQUEDA DEL ORO"
DIVENDRES / VIERNES / FRIDAY: 21:00
8 euros
Compra d'entrades // Compra de entradas // Ticketing // Acheter des billets →

"JÚBILO" (Proyecto conjugaciones)
DISSABTE / SABADO / SATURDAY: 21:00
8 euros
Compra d'entrades // Compra de entradas // Ticketing // Acheter des billets →

"JÚBILO" (Proyecto conjugaciones)
+
"TRANSFORMANDO MI COTIDIANIDAD EN POR DE LA BUSQUEDA DEL ORO"

DIUMENGE: 19:30
10 euros
Compra d'entrades // Compra de entradas // Ticketing // Acheter des billets →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

El contacte de l’escena amb les noves formes de fer contemporànies ha desenvolupat una sèrie d’enigmes que empenyen el treball de l’intèrpret cap a una direcció, diguéssim sense instruccions aparents.
El treball desenvolupat a Júbilo i Oro ha empès a realitzar una sèrie de formulacions amb l’objectiu de construir un llenguatge comú. Un llenguatge pròpiament informal des d'on poder farcir l’aljub de les indefinicions i parlar, per exemple, de l’aparició accidental de l’entitat anomenada personatge, de tàctiques per a ensopegar; de l’etimologia de la paraula “implicació”, del tacte, el brot, l’aura, la promesa; d’invitar al present a entrar en trànsit i expandir la ficció més enllà de les parets del teatre.

Natalia Jiménez Gallardo és coreògrafa, ballarina i artista interessada en la hibridació de llenguatges i en la col·laboració artística pel desenvolupament de l’art com a mitjà de comunicació. El seu eix principal d’acció i recerca és Proyecto Conjugaciones.

Jorge Gallardo és un creador vinculat a les arts escèniques, una mica errant (Andalusia, Catalunya, Polònia). La seva pràctica es centra en la composició narrativa i l'observació del treball subtil de l’intèrpret.

Nazario Díaz és actor i creador escènic. Des de Març 2013 desenvolupa el seu propi treball entorn de la peça Oro; un procés de recerca de llenguatges que es presenta com una estructura performativa com si fos una autobiografia o bioficció.

El contacto de la escena con las nuevas formas de hacer contemporáneas ha desarrollado una serie de enigmas que empujan el trabajo del intérprete en una dirección digamos sin instrucciones aparentes.
El trabajo desarrollado en Júbilo y Oro ha empujado a su vez a realizar una serie de formulaciones con el objetivo de construir un lenguaje común. Un lenguaje propiamente “informal” en el que poder rellenar el aljibe de las indefiniciones y hablar, por ejemplo, de la aparición accidental de la entidad llamada personaje, de tácticas para tropezarse; de la etimología de la palabra "implicación", del tiento, el brote, el aura, la promesa; de invitar al presente a entrar en trance y expandir la ficción más allá de las paredes del teatro.

Natalia Jiménez Gallardo es coreógrafa, bailarina y artista interesada en la hibridación de lenguajes y en la colaboración artística para el desarrollo del arte como medio de comunicación. Su eje principal de acción e investigación es Proyecto Conjugaciones.

Jorge Gallardo es un creador vinculado a las artes escénicas, un tanto errante (Andalucía, Cataluña, Polonia). Su práctica se centra en la composición narrativa y la observación del trabajo sutil del intérprete.

Nazario Díaz es actor y creador escénico. Desde marzo de 2013 desarrolla su propio trabajo entorno a la pieza Oro; un proceso de búsqueda de lenguaje que se presenta como una estructura performativa a modo de autobiografia o bioficcion.

The contact between performance and new ways of contemporary action has developed a series of enigmas that propel the performer’s work forward without, shall we say, any apparent instructions.
The work developed in Júbilo and Oro has, in turn, instigated a series of formulations with the aim of constructing a common language. A truly ‘informal’ language with which to refill the deposits of the undefined and talk, for example, of the accidental appearance of the entity known as character; of tactics that will trip you up; of the etymology of the word ‘implication’, of the touch, the shoot, the aura, the promise; of inviting the present to slip into a trance and expand fiction beyond the walls of the theatre.

Natalia Jiménez Gallardo is a choreographer, dancer and artist with an interest in the hybridisation of languages and artistic collaboration for the development of art as a medium of communication. Her main axis of action and collaboration is Proyecto Conjugaciones.

Jorge Gallardo is a creator in performing arts with a tendency to rove (Andalucia, Catalonia, Poland). His practice centers on narrative composition and as the outside eye for the ‘subtle’ work of the performer.

Nazario Díaz is an actor and performance creator. Since March 2013 he has been developing his own work around the piece Oro; a search process for language presented as an autobiographical or bio-fiction performance.


★ 15 Juny  15 Junio 15 June ★


FLUXCLUB



Projecció + col·loqui
Proyección + coloquio
Screening & discussion



HORARIS
DILLUNS: 21:00
gratuit

HORARIOS
LUNES: 21:00
gratuito

SCHEDULES
MONDAY: 21:00
free

HORAIRES
LUNDI: 21:00
gratuit




Organitzat per HABITUAL VIDEO TEAM

fluxfestival.org

 

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Sisena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival.
FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents.
FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectius principals la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació: www.habitualvideoteam.org.
Una branca de les seves activitats és l'organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX: www.fluxfestival.org.
Una altra branca fonamental de la seva feina és la documentació videogràfica (gravació i edició) d’esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de més de 1.000 gravacions en un arxiu videogràfic on line d'accés públic: www.summa-hvt.org.

Sexta temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo con una periodicidad quincenal que pretende reflejar la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo de autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival.
FLUX CLUB acoge todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrecen al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Pueden ser tanto sesiones monográficas de autores reconocidos, como temáticas colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza.
FLUX CLUBes un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

Habitual Video Team es una asociación sin ánimo de lucro que tiene como objetivos principales la promoción de todo tipo de actividades relacionadas con las artes audiovisuales y concretamente con la videocreación: www.habitualvideoteam.org.
Una rama de sus actividades es la organización de festivales, ciclos y muestras de vídeo, como el festival de vídeo de autor FLUX: www.fluxfestival.org.
Otra rama fundamental de su trabajo es la documentación videográfica (grabación y edición) de eventos culturales generalmente de pequeño formato como conciertos, poesía, performances o espectáculos teatrales. A partir de 2012, pone en marcha el proyecto SUMMA, con el fin de convertir este patrimonio audiovisual de más de 1.000 grabaciones en un archivo videográfico on line de acceso público: www.summa-hvt.org.

The sixth season of FLUX CLUB is here: a fortnightly video club that reflects the vitality of video creation in our city. It’s an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to everything currently going on in the field of video in Barcelona, complementing the festival from the point of view of its content and extending its sphere of influence beyond the few days programmed for the festival itself.
FLUX CLUB includes all kinds of sessions: screenings, video performances and debates offering direct contact between the audience and the filmmakers. These sessions focus on a range of subjects, from monographic by well-known directors to specific themes, from groups of up-and-coming authors to students; they may cover video poetry or video dance.
FLUX CLUB is a space for the dissemination of video creation in the city of Barcelona.

Habitual Video Team is a non-profit association whose main objectives are to promote activities related to visual arts and specifically video art: www.habitualvideoteam.org.
A fundamental area of their work is the organization of festivals, cycles and video shows, such as the FLUX Video Auteur Festival: www.fluxfestival.org.
Another branch of Habitual Video Team’s activities is video documentation (recording and editing) of mainly small format cultural events such as concerts, poetry, performances or theatre shows. It has a video archive of over 1.000 recordings. In 2012 they launched the SUMMA project with the aim of converting this audiovisual heritage into a non-profit online video archive: www.summa-hvt.org.


★ 16 Juny  16 Junio 16 June ★


LOS MOÑEKOS


"YI-HA"

durada / duración / duration / durée: 45 min

performance

HORARIS
DIMARTS: 21:00

8 euros
Compra d'entrades →

HORARIOS
MARTES: 21:00

8 euros
Compra de entradas →

SCHEDULES
TUESDAY: 21:00

8 euros
Ticketing →

HORAIRES
MARDI: 21:00

8 euros
Acheter des billets →








Idea i dirección: Los Moñekos
Intèrprets: Sarah Anglada i Miquel Fiol
Textos: Enric Álvarez i Los Moñekos
Tècnica de llums i sò: Ganecha Gil
Arranjaments músicals: Natàlia Ortiz
Disseny gràfic: Manualex i El Mandril
Fotografies: Tristán Pérez-Martín
Músiques: Los Moñekos, Filastine

www.losmonekos.com →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

YI-HA s'obre camí, polsegós camí, cap a la dura i seca vida del Vell, Salvatge i Llunyà Oest. Un camí cap a ves a saber on. Dos en el camí, en aquest camí pecaminós. Història de com dos es complementen, l’un sense l’altre no són, però l’un a l’altre es maten. Duels de cos a cos, duels a viva veu, duels a tort i a dret.
Contigo pero sin ti. Hola y adiós. Si te he visto no me acuerdo.

Los Moñekos durant, entre, envers, fins, llevat, malgrat, són Sarah Anglada i Miquel Fiol, contra, de, des, en, entre tots els seus coneixements, per, segons, sobre, sota, dir, contar i manifestar tot el que porten dins. Són autòctons, autosuficients, autocomplaents, estan totalment autoritzats encara que poden, podrien o pogueren causar algun tipus de trastorn aliè.
La companyía neix el 2010 fluctuant sense parar entre la dansa i el teatre, la veu i la manipulació d’objectes, l’humor i el deliri, lo zurdo y lo abzurdo.

YI-HA se abre camino, polvoriento camino, hacia la dura y seca vida del Viejo, Salvaje y Lejano Oeste. Un camino hacia vete tú a saber donde. Dos en el camino, en este camino pecaminoso. Historia de cómo dos se complementan, uno sin el otro no son, pero uno al otro se matan. Duelos de cuerpo a cuerpo, duelos a viva voz, duelos a mansalva.
Contigo pero sin ti. Hola y adiós. Si te he visto no me acuerdo.

Los Moñekos sin, para, con, son Sarah Anglada y Miguel Fiol, contra, de, desde, en, entre todos sus conocimientos, para sin según sobre decir, contar y manifestar todo lo que llevan dentro. Son autóctonos, autosuficientes, autocomplacientes, autos de choque, están totalmente autorizados aunque pueden, podrían y pudiesen causar algún tipo de trastorno ajeno.
La compañía nace en el 2010 fluctuando sin cesar entre la danza y el teatro, la voz y la manipulación de objetos, el humor y el delirio, lo zurdo y lo abzurdo.

YI-HA wends its dusty way towards the harsh and arid life of the Old, Wild and Far West. A road leading who knows where. Two on the road, on this sinful road. The story of how two complement each other; one cannot exist without the other, even though they will kill each other. Hand to hand duels: two opponents fighting until only one survives. Songs spat out until the strongest lion roars.
Victory will come, but it won’t be the end.
With or without you, but killing me softly.
…the wind will whisper the melody of their pain…

Los Moñekos are Sarah Anglada and Miguel Fiol. They are indigenous, self-sufficient, self-satisfied, they are fully authorized but can, could, and may cause some kind of alien disorder. The company was born in 2010, fluctuating between dance and theatre, voice and object manipulation, humour and surrealism.


★ 18 Juny  18 Junio 18 June


ISABEL OLLÉ,
QUIM CABANILLAS &
VEÏNES DEL CASC ANTIC


RITME EN EL TEMPS
Projecte comunitari de l’Antic Teatre amb les veïnes del Casc Antic

Peça:"Fantasies d'un temps"

durada / duración / duration / durée: 50 min

Projecte comunitari
Proyecto comunitario
Community Project
Projet communautaire

HORARIS
DIJOUS: 20:00

6 euros
Compra d'entrades →

HORARIOS
JUEVES: 20:00

6 euros
Compra de entradas →

SCHEDULES
THURSDAY: 20:00

6 euros
Ticketing →

HORAIRES
JEUDI: 20:00

6 euros
Acheter des billets →








Creació: Veïnes del barri del Casc Antic (Aurora Roig, Núria Gracia, Pilar Bajo , Alsi Fernández, Rosario Guerra, Teresa Peiró, Pepita Bustamante, Maria Carme Rodríguez, Carmen Peaguda, Pilar Bayod i Emilia Martín)
Direcció: Isabel Ollé i Quim Cabanillas
Producció: Antic Teatre

Amb la col·laboració de Ajuntament de Barcelona (Districte de Ciutat Vella), Casal de Gent Gran del carrer Comerç, Casal de Joves Palau Alòs, Convent de Sant Agustí

www.tea-tron.com/projecte-comunitari

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Ja és el tercer any que les veïnes de l'Antic Teatre ballen regularment a la nostra sala. Elles són la Carmen, la Teresa, la Pepi, la Pili, l’Aurora, la Rosario, l’Alsi, la Pilar, la Núria, la Mª Carme, , l'Emilia, la Pepa l'Enrique, la Carme, el Jonhattan, la Maria Isabel i la Lluïsa 14 dones i 2 home d'entre 65 i 91 anys, veïnes del Casc Antic de Barcelona. Algú ha comentat, després de veure-les, que podrien ser les "iaies" que tenim alguns a casa, o bé les "iaies" que algunes serem algun dia. I és que aquest grup es mereix, més que ningú, i al seu mateix barri, disposar de visibilitat, espai i recursos per a poder expressar de forma artística tot allò que tenen per explicar.

Amb aquesta, ja seran vuit les mostres artístiques al públic de l'Antic Teatre, formant part, inclús, en dues ocasions, de la programació del Festival GREC. En cada actuació, es proposen un nou repte i intenten portar cada cop més lluny la seva capacitat artística.

El projecte comunitari de l'Antic Teatre amb els seus veïns consisteix en la realització de tallers de dansa i moviment dirigits a la gent gran i la presentació de mostres artístiques de forma regular durant l’any. Amb això es fa accessible el llenguatge i l’expressió artística de la dansa, amb els beneficis que pot tenir en relació a la inclusió i cohesió social. De la mateixa manera es fan més visibles les necessitats i formes d’expressió de la gent més invisible del nostre barri: la gent gran.

El projecte també inclou diferents activitats per a fomentar la relació intergeneracional, entre els més grans i els més joves del barri.

Ya hace dos años que las vecinas del Antic Teatre bailan regularmente en nuestra sala. Ellas son Carmen, Teresa, Pepi, Pili, Aurora, Rosario, Alsi, Pilar, Núria, Mª Carme, la Emilia, la Pepa el Enrique, la Carme, el Jonhattan, la Maria Isabel Bogado y la Lluïsa. Todas son mujeres entre 65 y 91 años, vecinas del Casc Antic de Barcelona. Alguien ha comentado, después de verlas, que podrían ser las "yayas" que tenemos algunos en casa, o bien las "yayas" que seremos algunas algún día. Y es que ellas se merecen, más que nadie, y en su mismo barrio, disponer de visibilidad, espacio y recursos para poder expresar de forma artística todo lo que tienen para explicar.

Con ésta, ya serán siete las muestras artísticas al público del Antic Teatre, formando parte, incluso, en dos ocasiones, de la programación del Festival GREC. En cada actuación, ellas se proponen un nuevo reto y intentan llevar cada vez más lejos su capacidad artística, liberando esa creatividad que se les había quedado escondida durante tanto tiempo.

El proyecto comunitario del Antic Teatre con sus vecinos consiste en la realización de talleres de danza y movimiento dirigidos a la gente mayor y la presentación de muestras artísticas de forma regular durante el año. Con esto se hace accesible el lenguaje y la expresión artística de la danza, con los beneficios que puede tener en relación a la inclusión y cohesión social. Así mismo se hacen más visibles las necesidades y formas de expresión de la gente más invisible de nuestro barrio: la gente mayor.

El proyecto también incluye diferentes actividades para fomentar la relación intergeneracional, entre los más mayores y los más jóvenes de nuestro barrio.

Some of our neighbours have been dancing regularly in our auditorium for two years now. They are Carmen, Teresa, Pepi, Pili, Aurora, Rosario, Alsi, Pilar, Núria, Maria Carme, Emilia, Pepa l'Enrique, Carme, Jonhattan, Maria Isabel and Lluïsa; all women aged between 65 and 91, who live in Barcelona´s Casc Antic neighbourhood. Someone said, after seeing them perform, that they could well be the ‘grannies’ some of us have at home, or even the ‘grannies’ we ourselves will become some day. And the fact is that they deserve more than anyone to have, in their own neighbourhood, the visibility and the access to space and resources necessary for the artistic expression of all they have to tell us.

This will be their seventh performance in front of an Antic Teatre audience. They have even been part of the GREC Festival twice. At each presentation they face new challenges and take their artistic capabilities ever further, freeing up the creativity that was hidden to them for so long.

The Antic Teatre's community project with his neighbourhood consists of dance and movement workshops for older people and a series of public performances over the year. This provides access to the language and artistic expression of dance with the accompanying benefits that this has in terms of social inclusion and cohesion. At the same time, we create awareness of the needs and methods of expression of the least visible members of our community – the elderly.

Also included in the project are various activities designed to encourage relations across the generational divide, between the eldest and youngest residents of our neighbourhood.


★ 19-21 Juny  19-21 Junio 19-21 June


MARC CAELLAS


"Guiris go home"

durada / duración / duration / durée: 70 min


Conference-performance

HORARIS
DIVENDRES i DISSABTE: 21:00
DIUMENGE: 20:00

10 euros
Compra d'entrades →

HORARIOS
VIERNES y SABADO: 21:00
DOMINGO: 20:00

10 euros
Compra de entradas →

SCHEDULES
FRIDAY & SATURDAY: 21:00
SUNDAY: 20:00

10 euros
Ticketing →

HORAIRES
VENDREDI et SAMEDI: 21:00
DIMANCHE: 20:00

10 euros
Acheter des billets →








Idea, text i creació: Marc Caellas
Interpretació: Bárbara Bañuelos, Carles Poy i Marc Caellas
Música en viu: Bárbara Bañuelos
Espai escènic: Marcela Caldas
Llums: Ana Rovira
Imatge gràfica: Júlia Solans

marccaellas.com →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

El Turisme és la industria que consisteix en transportar gent que estaria millor a casa seva a indrets que estarien millor sense ells. El Problema és que tots contribuïm en aquesta indústria. Tots ens estem tornant massa "guiris" a les nostres vides. No ens sabem quedar quiets enlloc. Arribem, desordenem la vida dels demés i marxem. Som turistes emocionals consumint experiències, esgotant-les.

Guiris go home és una conferència performàtica amb música en viu, projeccions i gastronomia que questiona el rol de figurants assignat als residents de les urbs turistiques. Hem de resignar-nos a ser un aparador més? Hi ha vida més enllà de la indústria turística?

Marc Caellas (Barcelona, 1974)
Escriu, crea i dirigeix propostes escèniques.
Els seus últims muntatges escènics, presentats a Buenos Aires, Bogotà, Caracas i Madrid, han estat: Entrevistas breves con escritores repulsivos (2011), a partir de textos de David Foster Wallace; El paseo de Robert Walser (2012); Notas de Cocina (2013), de Rodrigo García i Cuento mi vida (2014), una creació de teatre documental co-dirigida amb Esteban Feune de Colombi, amb qui ha fundat la Compañía la Soledad.
Ha publicat els llibres Carcelona (editorial Melusina, 2011), Caracaos (editorial El Peregrino, 2014) i Teatro del Bueno (Teatron tinta, 2015).

El turismo es la industria que consiste en transportar gente que estaría mejor en su casa a sitios que estarían mejor sin ellos. El problema es que todos contribuimos a esa industria. Todos nos estamos volviendo demasiado “guiris” en nuestras vidas. No sabemos quedarnos quietos en ningún lugar. Llegamos, desordenamos la vida de otros y nos largamos. Somos turistas emocionales consumiendo experiencias, agotándolas.

Guiris go home es una conferencia perfómatica con música en vivo, proyecciones y gastronomía que cuestiona este rol de figurantes asignado a los residentes de las urbes turísticas. ¿Debemos resignarnos a ser un escaparate más? ¿Hay vida más allá de la industria turística?

Marc Caellas (Barcelona, 1974)
Escribe, crea y dirige propuestas escénicas.
Sus últimas creaciones escénicas, estrenadas en Buenos Aires, Bogotá, Caracas y Madrid, fueron: Entrevistas breves con escritores repulsivos (2011), a partir de textos de David Foster Wallace; El Paseo de Robert Walser (2012), una obra de teatro a pie; La Conferencia final (2013); Notas de Cocina (2013), de Rodrigo García; y Cuento mi vida (2014), una creación de teatro documental codirigida con Esteban Feune de Colombi, con quién fundó la Compañía La Soledad.
Ha publicado los libros Carcelona (editorial Melusina, 2011), Caracaos (El Peregrino, 2014) y Teatro del bueno (Teatro tinta, 2015).

Tourism is an industry based on taking people who would be better off at home to places that would be better off without them. The problem is that we all contribute to this industry. We’re all becoming too much like ‘Guiris’ in our own lives. We no longer know how to stay put in one place. We arrive, we disrupt the lives of other people and then we disappear. We’re emotional tourists consuming experiences until there are none left.

Guiris go home is a performance-based conference with live music, film and cooking that questions the role of extras assigned to the inhabitants of cities that are tourist destinations. Should we resign ourselves to being part of the scenery? Is there life beyond the tourist industry?

Marc Caellas (Barcelona, 1974)
Writes, creates and directs performance pieces.
His latest works, premiered in Buenos Aires, Bogotá, Caracas and Madrid, were: Entrevistas breves con escritores repulsivos (2011), based on texts by David Foster Wallace; El Paseo de Robert Walser (2012), an ordinary play; La Conferencia final (2013); Notas de Cocina (2013), by Rodrigo García; and Cuento mi vida (2014), a documentary theatrical creation codirected with Esteban Feune de Colombi, with whom he cofounded Compañía La Soledad.
His published books are: Carcelona (Melusina, 2011), Caracaos (El Peregrino, 2014) and Teatro del bueno (Teatro tinta, 2015).


★ 25-28 Juny  25-28 Junio 25-28 June ★


ATELIER ESCÈNIC STOYANOVA
& LA CHÁCHARA ESPAI


EXPERIMENTAL ROOM
FESTIVAL 2015

durada / duración / duration / durée: 5 H

nous llenguatges del cos
nuevos lenguajes del cuerpo
new body languages

HORARIS
DIJOUS, DIVENDRES, DISSABTE i DIUMENGE: 18:00 - 22:00

8 euros
Compra d'entrades →

HORARIOS
JUEVES, VIERNES, SABADO y DOMINGO: 18:00 - 22:00

8 euros
Compra de entradas →

SCHEDULES
THURSDAY, FRIDAY, SATURDAY & SUNDAY: 18:00 - 22:00

8 euros
Ticketing →

HORAIRES
JEUDI, VENDREDI, SAMEDI et DIMANCHE: 18:00 - 22:00

8 euros
Acheter des billets →






Concepte i direcció: Maria Stoyanova
Coordinació artística: Lucila Teste i Karel Mena
Producció executiva: Marta Loi
Comunicació: Daniela Conte
Il·luminació i so: Toni Alonso
Audiovisuals: EastSideConnection

Col·laboració artística: Experimental Room Collective

www.atelierescenic.com →

lachachara.info →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Experimental Room Festival 2015 ofereix experiències escèniques íntimes i personals a espais o circumstàncies no convencionals. Està dedicat a l'exhibició de peces escèniques creades a partir de material autobiogràfic, inquietuts íntimes o experiències personals. El punt en comú entre les diferents peces que es podran veure al festival són: la no-ficció i/o l'experimentació específica amb el temps, l'espai i l'espectador. Experimental Room Festival pretén esdevenir una plataforma de col·laboració, diàleg i suport entre diversos artistes de diferents països que investiguen i creen en una direcció similar dins de l'art escènic contemporani. Al llarg del festival s'oferiran workshops, conferències, trobades i intercanvis de metodologies de treball.

Atelier Escènic Stoyanova va ser creat el 2012 per Maria Stoyanova (actriu, performer i creadora escènica). L'Atelier Escènic ofereix una formació continuada d'entrenament, recerca i creació escènica contemporània en l'àmbit de la performance, el teatre experimental i les noves dramatúrgies. Es treballa a partir de material autobiogràfic, inquietuds íntimes i experiències personals, s'entrena en profunditat la presència i la veritat escènica, s'experimenta la relació específica amb el temps, l'espai i el cos, s'investiga la memòria, les emocions, la poesia de la quietud i el silenci, les nostres pròpies resistències, la seducció i la violència, el context social, polític o cultural en què vivim, la relació amb l'espectador.

Experimental Room Festival 2015 ofrece experiencias escénicas íntimas y personales en espacios o circunstancias no convencionales. Está dedicado a la exhibición de piezas escénicas creadas a partir de material autobiográfico, inquietudes íntimas o experiencias personales. Los puntos en común entre las diferentes piezas que se podrán ver en el festival son: la no-ficción y/o la experimentación específica con el tiempo, el espacio y el espectador. Experimental Room Festival pretende convertirse en una plataforma de colaboración, diálogo y apoyo entre diversos artistas de diferentes países que investigan y crean en una dirección similar dentro del arte escénico contemporáneo. A lo largo del festival se ofrecerán workshops, conferencias, encuentros e intercambios de metodologías de trabajo.

Atelier Escénic Stoyanova fue creado en el 2012 por María Stoyanova (actriz, performer y creadora escénica). Ofrece una formación continuada de entrenamiento, investigación y creación escénica contemporánea en el ámbito de la performance, el teatro experimental y las nuevas dramaturgias. Se trabaja a partir de material autobiográfico, inquietudes íntimas y experiencias personales, se entrena en profundidad la presencia y la verdad escénica, se experimenta la relación específica con el tiempo, el espacio y el cuerpo, se investiga en la memoria, en las emociones, en la poesía de la quietud y el silencio, en nuestras propias resistencias, en la seducción y en la violencia, en el contexto social, político o cultural en el que vivimos, en la relación con el espectador.

Experimental Room Festival 2015 offers intimate and personal experiences in unconventional spaces or circumstances. The festival is dedicated to the exhibition of performances created from autobiographical material, intimate concerns or personal experiences. The common points between the different performances are: non-fiction and/or specific experimentation with time, space and the spectator. Experimental Room Festival aims to become a platform for collaboration, dialogue and support between different artists from different countries who research and create in a similar direction in contemporary performing arts. Throughout the festival workshops, conferences, meetings and exchanges of working methods will be offered.

Atelier Escénic Stoyanova was created in 2012 by Maria Stoyanova (actress and performer). The Atelier Escénic offers continuing education based on training, research and self-creation of performances in the field of contemporary performance arts, experimental theatre and new dramaturgies. In the Atelier, the participants work from autobiographical material, intimate concerns and personal experiences, developing presence and performative truth, experimenting with the specific relationship with time, space and body, and investigating memory, emotions, the poetry of stillness and silence, our own strengths, seduction and violence, the social, political and cultural context in which we live, in relation to the spectator.


L'ANTIC TEATRE AL GREC 2015 Del 2 al 31 de juliol
Una proposta de l'Antic Teatre en col·laboració amb el GREC 2015 Festival de Barcelona


L’Antic Teatre s’ha consolidat com un dels referents de la creació escènica actual a Barcelona, a més de ser l’únic espai amb una programació estable basada únicament en la investigació i desenvolupament de nous llenguatges escènics i multidisciplinaris.

Que l’Antic Teatre segueixi participant en aquesta edició del Festival GREC permet poder seguir incorporant un any més dins de les propostes del Festival una programació basada en la investigació i innovació escènica, per part d’artistes i col·lectius que solen tenir poca visibilitat en el panorama escènic de la ciutat, tot i la seva gran qualitat artística i creativa.

A més, l’Antic Teatre vol aprofitar l’aparador que significa formar part del Festival GREC 2015 per a poder donar visibilitat també a les entitats i col·lectius d’artistes amb els que es treballa durant tot l’any, com el col·lectiu d’artistes G.R.U.A. , La Poderosa o El Graner, sense perdre tampoc l'oportunitat de mostrar les accions artístiques d’impacte social que es realitzen amb les entitats i veïns del barri on està situat.


ESTRENA 3-4 Juliol 21:00 i 5 Juliol 20:00 BEA FERNÁNDEZ "Este lugar entre: Prethink and free action"
- nous llenguatges del cos
Concepció i direcció: Bea Fernández
Assistència artística: Carmelo Salazar
Il·luminació: Cube
Vestuari: Jorge Dutor

SOLO A:
Coreografia: Bea Fernández y Carmelo Salazar
Interpretació: Clara Tena
Construcció musical: Carmelo Salazar

SOLO B:
Coreografia: Bea Fernández
Creació i interpretació: Oihana Altube
Construcció musical: Carmelo Salazar

DUO C:
Coreografia: Bea Fernández
Creació i interpretació: Ohiana Altube i Clara Tena
Construcció musical: Carmelo Salazar

Una producció de Bea Fernández amb el suport a la creació de La Poderosa

Coproducció de Graner i Antic Teatre

Amb el suport de La Poderosa, L´Animal a la esquena, Azala, Teatro Leal.Lav, Teatro Pradillo

Agraïments:
Javier Vaquero, Oihana Altube, Clara Tena, Carmelo Salazar; a los ARTAS, Mónica Pérez, Jorge Dutor, Las Fernández i tots els que em van acompanyar en aquest procés.

www.lassantas.es →

www.tea-tron.com/beafernandez

www.beatrizfernandezworks.wordpress.com

Durada: 50min
Preu: 10 euros
Compra d'entrades →

[+] INFO →

3 coreografies per a dos intèrprets que transiten físics generats al context d’estudi del projecte d’investigació Molt Experimental que pel moment ha cristal·litzat aquestes tres peces o moviments on tracto amb un cos involucrat a la seva pràctica del estar i del ser. Un cos inacabat, que no s’afirma per endavant sinó que esdevé a l'espai del forat, possibilitat i potència, entre tots els additius plantejats en aquesta coreografia oberta.

Solo A_Prethink and Free Action
Solo B_Danza original, simbolos pop y Oihana
Duo C_Este lugar entre

BIO
Bea Fernández
És cofundadora del col·lectiu Las Santas i codirectora artística de La poderosa, espai de creació i investigació escènica a Barcelona. Va estudiar Dansa Contemporània i Coreografia a L’Institut del Teatre, Barcelona, i va ampliar els seus estudis al Center for Moviment Research (Nueva York). Ha treballat com a intrèrpret amb Danat Danza i col·laborat estretament amb el coreògraf Carmelo Salazar(’98-’04), participant en peces com Eutopea no es una puta, Espaciales o El salón dorado. Ha creat els solos Escorzo (’04), I have a dream (’06) i Cuerpo en escena en col·laboració amb Olga Mesa. A l’any 2008 desenvolupa un projecte centrat en la figura de l’intèrpret com a memòria i arxiu viu, que es desplega en 2 formats: el document audiovisual Los que se ven entre si y la peça escènica Tres personas todos los cuerpos. Actualment desenvolupa Muy Experimental un projecte d’investigació que planeja convertir-se en una realitat constructiva entre creadors.


9 i 10 Juliol 21:00 Txalo Toloza-Fernández / Belar Gorria "Pacífico #1. Amèrica és un mar amb un altre nom"
- Noves dramaturgies / Audiovisual per a escena
Una dramatúrgia audiovisual de Txalo Toloza-Fernández
Assistència de direcció: Laida Azkona Goñi
Performer: Laida Azkona Goñi
Disseny de llums: Ana Rovira
Disseny sonor: Juan Cristóbal Saavedra
Disseny audiovisual: MiPrimerDrop
Música: Johann Christoph Bach, Fire! Orchestra y Nils Frahm – Hammers
Fotos: Alessia Bombaci
Imatge de promoció: Folklor insurrecto de Francisco Papas Fritas

Una coproducció de MiPrimerDrop i Hierba Roja-Belar Gorria

Distribució: Ramona Lion, La Sauna International

Txalo Toloza-Fernández forma part de LA SAUNA INTERNATIONAL, Agencia de d’administració, producció i distribució d’arts en viu

www.miprimerdrop.com

lasaunainternational.wordpress.com

Durada: 50 min
Preu: 10 euros
Compra d'entrades →

[+] INFO →

Pacifico #1, és la primera peça d’una nova sèrie de peces bastardes, escèniques i audiovisuals, en les que s’intenta traçar el mapa de les meves actuals obsessions. Un mapa per intentar entendre el perquè del que faig, el perquè del que escric, el perquè del que persegueixo fins al cansament amb la càmera del meu mòbil.

América és un mar con otro nombre, és una peça audiovisual autobiogràfica de conjunt que ens convida a pensar en nosaltres en tercera persona, com si per un instant no existís un nosaltres, com si ens estiguéssim veient projectats sobre una pantalla. Simplement una altra excusa per pensar si, arribats fins aquest punt del nostre recorregut, realment existeix un nosaltres.

BIO
Txalo Toloza-Fernández. (Antofagasta, 1975)
Es forma com a creador audiovisual entre Santiago de Xile i Barcelona, on resideix i treballa des de 1997.
Videoartista, performer i comissari d’exposicions durant els darrers últims anys ha especialitzat el seu treball en la creació audiovisual dirigida a les arts vives i al treball amb dispositius mòbils aplicats a la videocreació.
El seu treball ha sigut presentat a diferents festivals, trobades i galeries d’Espanya, Xile, Mèxic, Colòmbia, Xina, Itàlia, Brasil o Argentina, entre altres.
Les seves últimes estrenes inclouen les peces escèniques Tópico #9 – Tierra Quemada, juntament a la coreògrafa Laida Azkona i Desplazamiento del Palacio de la Moneda co-realitzat amb Juan Navarro i Roger Bernat.


11 i 12 Juliol 21:00 COMPAÑÍA EL POLLO CAMPERO, menjars per emportar
"Sekvantaro: Peces codependientes de durada relativa en què les actrius intentaran no fer teatre"
- Noves dramatúrgies
Actrius: Tatiana Sánchez Garland i Cristina Celada
Creació i derecció: El pollo Campero, comidas para llevar

www.elpollocampero.com

Durada: 60 min
Preu: 10 euros
Compra d'entrades →

[+] INFO →

Sekvantaro és un espectacle que experimenta i investiga al voltant de la fina línia que separa allò natural d'allò impostat, la realitat d'allò fictici, el que és fer teatre, o intentar fer teatre, del que no. Es tracta d'un recorregut vivencial en el qual el públic acompanya "corteja" a les actrius, que al seu torn acompanyen al públic. Al voltant d'aquesta idea gira aquest espectacle que consta de diverses peces, algunes realitzades a l’escenari i altres a espais menys convencionals. I tot això sense fer teatre.

BIO
Companyia El Pollo Campero, comidas para llevar
Neix en març de 2012 i mostra una primera aproximació del seu treball uns mesos després als In-Formals de La Poderosa (Barcelona). La companyia continua investigant i realitzant distintes probes escèniques fins a estrenar la seva primera peça sencera Sekvantaro: piezas codependientes de duración relativa en las que las actrices intentarán no hacer teatro, al marc del Festival Internacional de Nous Investigadors Escènic V CENIT (Sevilla, TNT-ATALAYA) on va rebre el premi al Millor Espectacle.
Al llarg de la serva trajectoria professional ha rebut el premi a la Millor Direcció (ACT Festival), el premi al Millor Espectacle Revelació als II Premis Andaluses de Teatre.
Actualment realitzen gira amb aquest primer espectacle per diferents sales i festivals (FRINGE2014, Madird; Festival Fronterizo, Santander; Festival In-Tacto, Vitoria-Gasteiz; Festival Escena Abierta 2015). I preparen el seu segon espectacle amb el títol provisional A día de hoy esto no existe.


17 Juliol 20:00
Isabel Ollé, Quim Cabanillas i Veïnes del Casc Antic "Ritme en el temps"
- Projecte comunitari de l’Antic Teatre amb les veïnes del Casc Antic
Creació: Veïnes del barri del Casc Antic: Aurora Roig, Núria Gracia, Pilar Bajo , Alsi Fernández, Teresa Peiró, Pepita Bustamante, Maria Carme Rodríguez, Carmen Peaguda, Pilar Bayod , Emilia Martín, Pepa Ponferrada Cabello, Enrique Ibañez, Carme Calvet, Jonhattan Ballester, Maria Isabel Gutierrez Bogado y Lluïsa Cuquerella

Direcció: Isabel Ollé i Quim Cabanillas
Producció: Antic Teatre

Amb la col·laboració de Ajuntament de Barcelona (Districte de Ciutat Vella), Casal de Gent Gran del carrer Comerç, Convent de Sant Agustí

www.tea-tron.com/projecte-comunitari

Durada: 50 min
Preu: 6 euros (destinats al finanaçament del projecte comunitari)

[+] INFO →

Ja és el tercer any que les veïnes de l'Antic Teatre ballen regularment a la nostra sala. Elles són la Carmen, la Teresa, la Pepi, la Pili, l’Aurora, la Rosario, l’Alsi, la Pilar, la Núria, la Mª Carme, , l'Emilia, la Pepa l'Enrique, la Carme, el Jonhattan, la Maria Isabel i la Lluïsa 14 dones i 2 home d'entre 65 i 91 anys, veïnes del Casc Antic de Barcelona. Algú ha comentat, després de veure-les, que podrien ser les "iaies" que tenim alguns a casa, o bé les "iaies" que algunes serem algun dia. I és que aquest grup es mereix, més que ningú, i al seu mateix barri, disposar de visibilitat, espai i recursos per a poder expressar de forma artística tot allò que tenen per explicar.

Amb aquesta, ja seran vuit les mostres artístiques al públic de l'Antic Teatre, formant part, inclús, en dues ocasions, de la programació del Festival GREC. En cada actuació, es proposen un nou repte i intenten portar cada cop més lluny la seva capacitat artística.

El projecte comunitari de l'Antic Teatre amb els seus veïns consisteix en la realització de tallers de dansa i moviment dirigits a la gent gran i la presentació de mostres artístiques de forma regular durant l’any. Amb això es fa accessible el llenguatge i l’expressió artística de la dansa, amb els beneficis que pot tenir en relació a la inclusió i cohesió social. De la mateixa manera es fan més visibles les necessitats i formes d’expressió de la gent més invisible del nostre barri: la gent gran.

El projecte també inclou diferents activitats per a fomentar la relació intergeneracional, entre els més grans i els més joves del barri.


18 de Juliol 21:00 i 19 Juliol 20:00 LOS TORREZNOS "La Cultura" - Noves dramatúrgies
Una producció de Los Torreznos
Intèrprets: Rafael Lamata i Jaime Vallaure

www.lostorreznos.es

Durada: 55 min
Preu: 10 euros
Compra d'entrades →

[+] INFO →

La Cultura és un treball que parteix de tres afirmacions, “No hi ha ningú incult”, “Si et tallen el cap no hi ha cultura” i “La cultura és un passatemps de la mort”, per a definir el terme cultura en la societat actual i la visió i relació que Los Torreznos, com a éssers humans occidentals, tenen amb la cultura.
Es tracta de l’intent de construcció d’una espècie de conferència sobre la cultura, sent ella mateixa el reflex d’algunes posicions principals al respecte.
Des de nens Els Torreznos estan interessats en la cultura, participen de l’espectacle, estimen les altres espècies d’éssers vius, es relacionen amb éssers veritablement incultes, i por això fan aquest treball.

BIO
Los Torreznos (J. Vallaure i R.Lamata)
Són considerats com un els grups dedicats a la creació artística independent més importants d’Espanya (Bienal de Venècia 2007). El seu art és una exploració conceptual en el terreny social, polític i de les costums més arrelades.
Treballen junts des de 1992 en diferents projectes en el territori de “l’art experimental”. Investiguen en la forma d’explicar les coses, però no perquè sols uns pocs puguin entendre-ho, sino perquè qualsevol persona, a la seva manera, s’apropi a quelcom diferent del que ens tenen acostumats.
Els seus treballs s’han presentat en diferents llocs del món, entre d’altres: Finlàndia, Rússia, Noruega, Palestina, Alemanya, França, Xina, Jordània, Bèlgica, Estats Units, Egipte, Anglaterra, Suïssa i Espanya.


23 i 24 Juliol 21:00
NORBERTO LLOPIS SEGARRA / HET VEEM THEATER "Totes les coses; Arqueologia d'un objecte espacial"
- Nous llenguatges del cos
Concepte i coreografia: Norberto Llopis Segarra
Assistència artística: Julien Bruneau i Bojan Djordjev

“All things” (Totes les coses) és una producció de Het Veem Theater en col·laboració amb WorkSpaceBrussela i Kunstencentrum BUDA Kortrijk.

“All things; Archeology of a space Object” (Totes les coses; Arqueologia d’un espai objecte) fa part del projecte Life Long Burning (LLB), que conta amb el suport del Programa de Cultura de la Unió Europea.

tretigri.org/norberto

Durada: 55 min
Preu: 10 euros
Compra d'entrades →

[+] INFO →

Vaig iniciar All Things amb una premisa: el temps no és innocent, i faré tot el que sigui possible per convèncer-vos d’això.

A aquesta peça el temps no es percep com a una línia. El temps és una construcció, un complex de temporalitats, un objecte humà, per això diem: El temps no és innocent, l’espai és un objecte.; perquè no creiem en una forma abstracta i unificada del temps i de l’espai.

A All Things, tallo el temps seguint el dictat de les coses: matem el temps, aplacem les feines, provoquem crisis temporals, devaluem i revaloritzem el temps, el fem desaparèixer, el venem...

Podria tenir el valor d’una ampolla de plàstic buida, que és probablement menor que els 25 cèntims que costa, però segueix sent independent del seu cost material.

BIO
Norberto Llopis Segarra
Va néixer a Valencia i actualment viu a Holanda. Es va graduar en Dansa i coreografia a l’Institut del Teatre, Barcelona. Entre 2005 i 2007 va estudiar el Màster en performance a la DasArts, Amsterdam. En l’actualitat estudia filosofia a l’UNED, Espanya.
Ha mostrat el seu treball a Barcelona, Brussel·les i Holanda. Ha participat com a performer a varis processos creatius amb diversos artistes com Carolien Hermans, Paz Roja, Diego Gil i Jefta Van Dinther d’entre altes.


ESTRENA 25 de Juliol 21:00 i 26 Juliol 20:00
CRIS BLANCO / ERNESTO COLLADO / CARME TORRENT "TACET (Performance per a indrets silenciats)"
- Noves dramatúrgies
Creació: Cris Blanco, Ernesto Collado i Carme Torrent
Idea i coordinació: G.R.U.A (Grup de Recerca d’Universos Artístics)




www.tea-tron.com/grua

Durada: 60min
Preu: 10 euros
Compra d'entrades →

[+] INFO →

El silenci d’un cos quan es mou. El silenci de l’escena. El silenci de la platea. El silenci en una conversa. El silenci del carrer. El silenci dels veïns. El silenci dels mitjans. El silenci polític. Un minut de silenci. TACET.

John Cage va voler desafiar la pròpia naturalesa de la música amb la seva obra 4’33’’, a la partitura de la qual només hi apareix la paraula tacet, que indica que l’intèrpret ha de guardar silenci i no tocar el seu instrument durant quatre minuts i trenta tres segons.

BIO
G.R.U.A (Grup de Recerca d'Universos artístics)
Convida tres artistes a crear una intervenció al voltant de la idea del silenci per ser presentada a diversos indrets de l’Antic Teatre i generar així, un recorregut de reflexió i experimentació al voltant del concepte de silenci, tant des d’una vessant artística com també social i política.


PRESENTACIÓ DE PROCÉS DE CREACIÓ 31 Juliol 13:00
ÓSCAR BUENO RODRIGUEZ, ITXASO CORRAL ARRIETA, DIANA DELGADO-UREÑA DIEZ i DAVID MALLOS TOMÁS
"Carretera Nacional 340"
- Trobada amb xerrades, projeccions i vermut!!
Óscar Bueno Rodriguez, Itxaso Corral Arrieta, Diana Delgado-Ureña Diez, David Mallols Tomás

Presentació de projecte en procés de creació

Co-producció: Antic Teatre, El Graner i Col.lectiu Nacional 340

Preu: Gratuït

[+] INFO →

Us volem donar a conèixer un petit tast d'un projecte de noves dramaturgies que pujarà als escenaris a l'octubre. Un viatge que es converteix en espectacle, un procés de creació que recorre la Nacional 340 des de Cadis fins a la plaça d'Espanya de Barcelona. El viatge es realitzarà durant el mes de juliol i l'arribada tindrà lloc coincidint amb la finalització de la temporada de l'Antic Teatre.

Per celebrar-ho i conèixer d'aprop el projecte organitzem un vermut a la terrassa de l'Antic Teatre compartint experiències i despedint la temporada per retrobar-nos de nou el setembre amb nous projectes i noves il.lusions!

Bon Estiu!


 RECOMENDAMOS

LIBRE COMUNIDAD ESCENICA
www.tea-tron.com →

Red TRANS IBÉRICA de Espacios Culturales Independientes
http://redtransiberica.wordpress.com/ →

TEH Trans Europe Halles European - Network of Independent Cultural Centres
http://www.teh.net/ →

Encuentre ideas. Encuentre gente. Encuentre dinero. Encuentre acontecimientos. Encuentre debates. Un sitio web, 50 países, 6 lenguas.
www.labforculture.org/ →

IETM: International Network for Contemporary Performing Arts
www.ietm.org/ →

Facilitar i fomentar la mobilitat de les arts:

on-the-move.org/ →

www.cimettafund.org/ →

The European Cultural Foundation facilita i catalitza l'intercanvi cultural i les noves formses d'expresió creativa.
www.eurocult.org/home/ →


logotipos patrocinadores c. Verdaguer i Callís 12 · BCN · tel. 93 315 23 54 · anticteatre@anticteatre.com · www.anticteatre.com

Amb la col·laboració de:

Antic Teatre és membre i treballa en xarxa amb: / Antic Teatre es miembro y trabaja en red con: / Antic Teatre is a member and networking with: