logo Antic Teatre

[ MAPA ]   [ anticteatre@anticteatre.com ]   [ REFORMA_Antic]   [ VIDEO CANAL]   [ FOTOS ]

[Descomptes]   [Fitxa tècnica]   [Projecte Artístic Comunitari]   [ Antic Horror Picture Show ]   [Blog Teatron]   [Archive_Memòries]   [Horaris]



PROGRAMA /// SETEMBRE /// SEPTIEMBRE /// SEPTEMBER →

PROGRAMA /// OCTUBRE /// OCTUBRE /// OCTOBER →

CICLES /// CICLOS /// SERIES →

QUI SOM /// QUIENES SOMOS /// ABOUT US /// QUI SOMMES-NOUS →

ANTIC TEATRE INTERNATIONAL →

ANTIC VIDEO CANAL →

EN GIRA // ON TOUR 2016 →

★ 2 Setembre 2 Septiembre 2nd September ★


ORIOL TRAMVIA


"Poemes i cançons"


durada / duración / running time: 60 min


concert
concierto
concert

HORARIS / HORARIOS / SCHEDULES
2 DIVENDRES / VIERNES / FRIDAY: 21:00


ENTRADES/ ENTRADAS /TICKETS
COMPRAR/ BUY HERE →
7 euros








Guitarra i veu: Oriol Tramvia
Veu: Izä
Violoncel: Rosa Serra
Guitarra: Lluís Xandri

orioltramvia.com

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Oriol Tramvia ens acosta, a ritme de rock, rumba o bolero, a alguns dels grans de la poesia catalana, Salvat Papasseit, Joan Argenté, Salvador Espriu, Agustí Pons, Miquel Bauçà, a més de les seves pròpies composicions.

Oriol Tramvia neix fa uns quants anys.
Comença amb Xesco Boix com a “cantant del poble” i a força d’insistir entra al Grup de Folk l’any 1968. A mitjans dels 70’s viu a La Floresta on gestarà el seu primer LP “Bèstia!”
Debuta com a actor amb Ventura Pons, feina que compagina per sempre més amb la de “cantautot”.
Els anys següents canvia de casa quinze vegades, actua per tot el món, i té una filla.
Si li preguntem, ens dirà que mai ha treballat, però a més de cantar per antros i auditoris ha fet vuit discos, el darrer, “L’Argenté de Badalona” guardonat amb dos premis, co-dirigit un documental sobre Joan Argenté, alguns videoclips i no ha parat d’actuar al teatre, al cine i a la televisió.

Oriol Tramvia nos acerca, a ritmo de rock, rumba o bolero, sus propios temas y a los grandes de la poesía catalana, Salvat Papasseit, Joan Argenté, Salvdor Espriu, Agustí Pons, Miquel Bauçà.

Oriol Tramvia nace hace unos cuantos años.
Empieza con Xesco Boix como “cantante del pueblo” y a fuerza de insistir entra en el Grup de Folk en el año 1968. Mediados los 70 vive en La Floresta, que es donde gestará su primer LP “Bèstia!”.
Debuta como actor con Ventura Pons, trabajo que compaginará el resto de su vida con el de “cantautot”.
En los años posteriores cambia de domicilio quince veces, actúa por todo el mundo y tiene una hija.
Si le preguntamos, nos dirá que nunca ha trabajado, pero además de cantar en antros y auditorios ha grabado ocho discos, el último “L’Argenté de Badalona” galardonado con dos premios, ha co-dirigido un documental sobre Joan Argenté, algunos videoclips y no ha parado de actuar en teatro, cine y televisión.

To a rock, rumba or bolero beat, Oriol Tramvia brings us his own compositions as well as works by the greats of Catalan poetry: Salvat Papasseit, Joan Argenté, Salvdor Espriu, Agustí Pons and Miquel Bauçà.

Oriol Tramvia was born a few years ago.
He began working with Xesco Boix as the 'village singer' and by sheer persistence became a member of the Grup de Folk in 1968. Throughout the 70s he lived in La Floresta, where he created his first LP, Bèstia!
He first acted with Ventura Pons, and he has continued to act since then in addition to his work as a 'songer'.
Since then, he has moved house 15 times, performed around the world and had a daughter.
If we were to ask him, he would say he's never worked; but in addition to singing in dives and in concert halls he has recorded eight albums -- the last of these L'Argenté de Badalona, awarded two prizes -- he has co-directed a documentary on Joan Argenté as well as some videoclips, and he has continued to act in theatre, cinema and television.


★ 3, 4, 10, 11 Setembre 3, 4, 10, 11 Septiembre 3rd, 4th, 10th, 11th September ★


BRUC BROTHERS COMPANY


"Electric Babyland"

per als més petits, nadons i nens de 0 a 5 anys
para los bebés y niños de 0 a 5 años
for babies and children from 0 to 5 years


durada / duración / duration 30 min


Teatre infantil, musical i multilingüe
Teatro infantil, musical y multilingüe
Music, multilingual and children theater

Espectacle es realitza 2 vegades al dia!
Espectáculo se realiza 2 veces al día!
Show takes place 2 times a day!

HORARIS / HORARIOS / SCHEDULES
3 DISSABTE / SABADO / SATURDAY: 17:00 i 18:00
4 DIUMENGE / DOMINGO / SUNDAY: 11:00 i 12:00


10 DISSABTE / SABADO / SATURDAY: 17:00 i 18:00
11 DIUMENGE / DOMINGO / SUNDAY: 11:00 i 12:00


5 euros - nens / niños / children
7 euros - adults / adultos / adults


ENTRADES/ ENTRADAS /TICKETS
COMPRAR/ BUY HERE →










Autor/compositor: Christophe Sainsot Tintou
Amb: Christophe Sainsot Tintou i Silvia Dotti
Escenografia: German de Laforé
Tècnic: Ismael Lopez de los Mozos

www.brucbrothers.cat

[+] llegir més /// leer más /// read more →

En el subsòl d'una gran ciutat, viu Mr Sound i la seva ajudant, la Dotti. Tenen molta feina, han de fer tot perquè la ciutat soni bé! Utilitzen molts instruments i màquines però no poden amb tot! Per sort reben la visita de molts nens amb els seus pares i tots ells els hauran d'ajudar!

Un conte musical original pensat pels més petits. Utilitzant la electrònica i molts instruments elèctrics i acústics pensats pels més petits, aquest espectacle interactiu és una experiència sensitiva i auditiva única pels bebès i els seus pares. A la vegada conte i taller, Electric Babyland permet una interacció total entre el l'actor i el públic. El públic no és només espectador, entra en el laboratori de Mr Sound i l'ha d'ajudar en la seva feina...

La Bruc Brothers Company és una companyia teatral infantil dedicada a fomentar l'aprenentatge de les llengües a través d'obres de teatre musical originals escrites en diferents idiomes. És una companyia novadora que utilitza el teatre per endinsar els nens en el món de les llengües i del coneixement.
Creada l'any 2012 pel Christophe Sainsot Tintou, músic, actor i pedagog apassionat per les llengües, la seva proposta original i el seu estil novador li va garantir una acollida molt bona des del principi. En només tres anys d'existència La Bruc Brothers Company, que està a punt d'estrenar la seva sisena obra, ha actuat en molts teatres i centres cívics de Barcelona així que en el Festival Grec.

En el subsuelo de una gran ciudad, vive Mr Sound y su ayudante, la Dotti. ¡Tienen mucho trabajo, tienen que hacer todo porque la ciudad suene bien! ¡Utilizan muchos instrumentos y máquinas pero no pueden con todo! Por suerte reciben la visita de muchos niños y sus padres que tendrán que ayudarlos...

Un cuento musical original pensado por los más pequeños. Utilizando la electrónica y muchos instrumentos eléctricos y acústicos pensados por los más pequeños, este espectáculo interactivo es una experiencia sensitiva y auditiva única por los bebés y sus padres. A la vez cuento y taller, Electric Babyland permite una interacción total entre el actor y el público. El público no es sólo espectador, entra en el laboratorio de Mr Sound y lo tiene que ayudar en su trabajo...

La Bruc Brothers Company es una compañía teatral infantil dedicada a fomentar el aprendizaje de las lenguas a través de obras de teatro musical originales escritas en diferentes idiomas. Es una compañía innovadora que utiliza el teatro para adentrarse a los niños en el mundo de las lenguas y del conocimiento.
Creada en 2012 por Christophe Sainsot Tintou, músico, actor y pedagogo apasionado por las lenguas, su propuesta original y su estilo innovador le garantizó una acogida muy buena desde el principio. En sólo tres años de existencia La Bruc Brothers Company, que está a punto de estrenar su sexta obra, ha actuado en muchos teatros y centros cívicos de Barcelona así que en el Festival Grec.

Under the ground of a large city, live Mr Sound and his assistant, Dotti. They have a lot of work to do; they need to do all they can to make the city sound good! They use lots of instruments and machines but they can't manage it all by themselves. Luckily they are visited by some kids and their parents who will have to help them...

An original musical play written for the youngest in the family. Using electronic, electric and acoustic instruments created for toddlers, this interactive show is a unique sensorial and auditive experience for both babies and their parents. A workshop with a story, Electric Babyland allows for total interaction between actor and audience. More than mere spectators, the audience are brought in to Mr. Sound's laboratory and will have to help him with his work...

The Bruc Brothers Company is a children's theatre company dedicated to promoting the learning of languages through original musical plays written in different languages. It is an innovating company that uses theatre to immerse children in the world of languages and knowledge.
Created in 2012 by Christophe Sainsot Tintou, a musician, actor and teacher passionate about language, its originality of concept and innovating style made it immediately popular. In just three years of existence, the Bruc Brothers Company, which is about to premiere its sixth piece, has performed in many theatres and cultural centres in Barcelona, as well as the Grec Festival.


★ 9 Setembre 9 Septiembre 9th September ★


ANTIC TEATRE,
NØVAK & SELF



ESCUPEMETRALLA
SEDCONTRA & ZERO
"Totum Revolutum MMXVI"



durada / duración / running time: 150 min


Concert
Concierto
Concert

HORARIS / HORARIOS / SCHEDULES
9 DIVENDRES / VIERNES / FRIDAY: 20'00


ENTRADES/ ENTRADAS /TICKETS
COMPRAR/ BUY HERE →
6 euros
Inclou CD
Incluye CD
CD included




ESCUPEMETRALLA


SEDCONTRA


ZERO


Novak, segell discogràfic, i Self, fanzine de música electrònica, al costat de Antic Teatre són els promotors de l'esdeveniment

www.novak.es

www.selfzine.es

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Totum Revolutum ser un recopilatori de música industrial, fet aquí, que es va editar en casset al 1993 de la mà del grup Escupemetralla.
El 2016 el segell Novak ha redescobert aquesta cinta, l'ha remasteritzada, l'ha convertida en un cd i l'ha portat al present, directament des del passat, per llançar-la cap al futur.

El 9 de setembre es presentarà aquesta recuperació a l'Antic Teatre, amb la participació en directe de Escupemetralla, Sedcontra i DJ Zero.

Escupemetralla és un projecte espanyol, enigmàtic i obscur, de música experimental i postindustrial. Suposadament van operar com a duo des de 1984 a 1997. Publicaven en el seu propi segell, anomenat Clonacions Petunio.

Sedcontra des de 1990 fa música sota els noms de Sedcontra, Óscar Abril Ascaso + Sedcontra, Óscar Abril Ascaso + Sedcontra Avec Des Ex-Ivo Naïf, Óscar Abril Ascaso + Sedcontra Avec Les Autres i Per què Jeanette. Del industrial "sorollista" al pop-rock, passant per la chanson filosòfica i el porno aural, Sedcontra sempre deixa el seu peculiar segell a l'hora de crear música.

Zero és un gran coneixedor de les corrents més fosques que articulen la història de la música de ball underground a Europa, i al món. En les seves sessions pot sonar de tot, però les seves preferències basculen entre el techno, l'electro, l'italo, l'acid house i la música experimental.

Totum Revolutum fue un recopilatorio de música industrial, hecha aquí, que se editó en casete en 1993 de la mano del grupo Escupemetralla.
En 2016 Nøvak ha redescubierto esa cinta, la ha remasterizado, la ha convertido en un cd y la ha traído al presente, directamente desde el pasado, para lanzarla hacia el futuro.

Y el 9 de septiembre se presentará esta recuperación en Antic Teatre, con la participación en directo de Escupemetralla, Sedcontra y DJ Zero.

Escupemetralla es un proyecto español, enigmático y oscuro, de música experimental y post-industrial. Supuestamente operaron como dúo desde 1984 a 1997. Publicaban en su propio sello, llamado Clonaciones Petunio.

Sedcontra desde 1990 hizo/hace música bajo los nombres de Sedcontra, Óscar Abril Ascaso + Sedcontra, Óscar Abril Ascaso + Sedcontra Avec Des Ex-Ivo Naïf, Óscar Abril Ascaso + Sedcontra Avec Les Autres y Por Qué Jeanette. Del industrial ruidista al pop-rock, pasando por la chanson filosófica y el porno aural, Sedcontra siempre deja su peculiar sello a la hora de crear música.

Zero es un gran conocedor de las corrientes más oscuras que articulan la historia de la música de baile underground en Europa, y en el mundo. En sus sesiones puede sonar de todo, pero sus preferencias basculan entre el techno, el electro, el italo, el acid house y la música experimental.

Totum Revolutum was a compilation of industrial music, created here and recorded onto cassette tape in 1993 by band Escupemetralla.
Novak, having discovered the tape in 2016, has remastered it, put it on CD and brought it into the present, straight from the past, to launch towards the future.

And on September 9 this recovered tape will be presented at the Antic Teatre, with live performances from Escupemetralla, Sedcontra and DJ Zero.

Escupemetralla are a Spanish experimental and post-industrial music group, enigmatic and dark. Allegedly they were a duo between 1984 and 1997. They released music on their own label, Clonaciones Petunio.

Sedcontra made music from 1990 onwards under various names: Sedcontra; Óscar Abril Ascaso + Sedcontra; Óscar Abril Ascaso + Sedcontra Avec Des Ex-Ivo Naïf; Óscar Abril Ascaso + Sedcontra Avec Les Autres; and Por Qué Jeanette. From industrial noise to pop-rock, by way of the philosophical chanson and aural porn, Sedcontra never fail to leave their unique stamp when creating music.

Zero knows the darkest currents that run through the history of underground dance music in Europe and the world. Anything can be heard in one of his sessions, but he prefers to move between techno, electro, Italo, acid house and experimental music.


★ 15-18 Setembre 15-18 Septiembre 15th - 18th September ★


SOREN EVINSON &
CHARILE HOPE



"A Tower Of Emotions Will Emerge From This Room (ATOEWEFTR)"


durada / duración / running time: 45 min


Performance-Noves dramatúrgies
Performance-Nuevas dramaturgias
Performance-New drama

HORARIS / HORARIOS / SCHEDULES
15 DIJOUS / JUEVES / THURSDAY: 21'00
16 DIVENDRES / VIERNES / FRIDAY: 21'00
17 DISSABTE / SÁBADO / SATURDAY: 21'00
18 DIUMENGE / DOMINGO / SUNDAY: 20'00


ENTRADES/ ENTRADAS /TICKETS
COMPRAR/ BUY HERE →
10 euros ONLINE
12 euros TAQUILLA / BOX OFFICE






Idea i execució: Soren Evinson i Charlie Hope
Mezcla de veus: Ivan Lapse
Assessorament arquitectònic: Thomas Randall-Page

www.sorenevinson.com

www.charliehope.net

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

A Tower Of Emotions Will Emerge From This Room (ATOEWEFTR) neix de la feina que Soren Evinson i Charlie Hope realitzen al llarg de 2015-16 a Londres. A partir de l'ocupació de diversos edificis buits a la ciutat, els dos artistes es plantegen com bolcar-se cap a realitats no imperants. Quantitats industrials de plàstic es transformaran en un immens enclavament sintètic mineral. Aquí confluiran idees de natura i artificialitat i la relació que aquestes tenen amb la construcció de la nostra emocionalitat.

NO APTE PER A PERSONES AMB EPILEPSIA

Soren Evinson, artista de Barcelona establert a Londres des de fa 6 anys, s'abasteix d'aspectes no tan visibles de la cultura contemporània per fer amb ells combustió escènica. Conjuga elements i referències a instal·lacions, literatura, filosofia i música, on el text, els cossos i l'espai interactuen formant organismes vius.

Charlie Hope, londinenc, treballa col·laborativament i es desenvolupa a través de diferents disciplines i mitjans. Fa performances i instal·lacions centrades en la construcció de situacions que qüestionen la nostra comprensió dels sistemes socials i polítics que hi ha al nostre entorn canviant. A més és membre fundador de London Topophobia, una plataforma per performance i discussió.

Soren i Charlie porten col·laborant des de fa 3 anys, aquest és el seu segon projecte conjunt.

A Tower Of Emotions Will Emerge From This Room (ATOEWEFTR) nace del trabajo que Soren Evinson y Charlie Hope vienen desempeñando a lo largo de 2015-16 en Londres. A partir de la ocupación de diversos edificios vacíos en la ciudad, los dos artistas se plantean como volcarse hacia realidades no imperantes. Cantidades industriales de plástico se transformarán en un inmenso enclave sintético mineral. Aquí confluirán ideas de naturaleza y artificialidad y la relación que éstas tienen con la construcción de nuestra emocionalidad.

NO APTO PARA PERSONAS CON EPILEPSIA

Soren Evinson, artista de Barcelona afincado en Londres desde hace 6 años, se abastece de aspectos no tan visibles de la cultura contemporánea para hacer con ellos combustión escénica. Conjuga elementos y referencias a instalaciones, literatura, filosofía y música, donde el texto, los cuerpos y el espacio interactúan formando organismos vivos.

Charlie Hope, londinense, trabaja colaborativamente y se desarrolla a través de diferentes disciplinas y medios. Hace performance e instalaciones centradas en la construcción de situaciones que cuestionan nuestra comprensión de los sistemas sociales y políticos que existen en nuestro entorno cambiante. Además es miembro fundador de London Topophobia, una plataforma para performance y discusión.

Soren y Charlie llevan colaborando desde hace 3 años, este es su segundo proyecto conjunto.

A Performance Installation by Soren Evinson and Charlie Hope. A Tower of Emotions Will Emerge From This Room (ATOEWEFTR) is the result of work developed through 2015-16. In taking over a series of empty buildings in the city of London, we work out how to overcome prevailing realities. Industrial quantities of plastic are transformed into an immense mineral-synthetic enclave. Here, we bring into confluence the concepts of Nature and Artificiality, and the relation that these have with the building of our emotions.

NOT ADVISABLE FOR PEOPLE WITH EPILEPSY

Soren Evinson, an artist from Barcelona now based in London, uses the less visible aspects of contemporary culture to create explosive performances. He juggles elements of and references to installations, literature, philosophy and music, where text, bodies and space interact forming live organisms.

Charlie Hope is a London artist whose practice is often collaborative, working across different disciplines and media. He makes performance and installation based work, with a focus on constructing situations that challenge our understanding of the social and political systems existing in our ever-changing environment. Charlie is also one of the founders of London Topophobia, a platform for performance and discussion.

Soren and Charlie have been working together for 3 years; this is their second project together.


★ 19 Setembre  19 Septiembre 19th September ★


FLUXCLUB



Projecció + col·loqui
Proyección + coloquio
Screening & discussion



HORARIS
DILLUNS: 21:00
gratuit

HORARIOS
LUNES: 21:00
gratuito

SCHEDULES
MONDAY: 21:00
free

HORAIRES
LUNDI: 21:00
gratuit






Organitzat per HABITUAL VIDEO TEAM

fluxfestival.org

www.habitualvideoteam.org

 

 

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Setena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival. FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents. FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectius principals la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació: www.habitualvideoteam.org.
Una branca de les seves activitats és l'organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX: www.fluxfestival.org, i el festival INFLUX [vídeo a escena] dedicat a les arts escèniques audiovisuals: www.influxfestival.org.
Una altra branca fonamental de la seva feina és la documentació videogràfica (gravació i edició) d’esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de més de 1.000 gravacions en un arxiu videogràfic on line d'accés públic: www.summa-hvt.org.

Séptima temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo con una periodicidad quincenal que pretende reflejar la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo de autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival. FLUX CLUB acoge todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrecen al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Pueden ser tanto sesiones monográficas de autores reconocidos, como temáticas colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza. FLUX CLUB es un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

Habitual Video Team es una asociación sin ánimo de lucro que tiene como objetivos principales la promoción de todo tipo de actividades relacionadas con las artes audiovisuales y concretamente con la videocreación: www.habitualvideoteam.org.
Una rama de sus actividades es la organización de festivales, ciclos y muestras de vídeo, como el festival de vídeo de autor FLUX: www.fluxfestival.org, y el festival INFLUX [vídeo a escena], dedicado a las artes escénicas audiovisuales: www.influxfestival.org.
Otra rama fundamental de su trabajo es la documentación videográfica (grabación y edición) de eventos culturales generalmente de pequeño formato como conciertos, poesía, performances o espectáculos teatrales. A partir de 2012, pone en marcha el proyecto SUMMA, con el fin de convertir este patrimonio audiovisual de más de 1.000 grabaciones en un archivo videográfico on line de acceso público: www.summa-hvt.org.

The seventh season of FLUX CLUB is here: a fortnightly video club that reflects the vitality of video creation in our city. It’s an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to everything currently going on in the field of video in Barcelona, complementing the festival from the point of view of its content and extending its sphere of influence beyond the few days programmed for the festival itself. FLUX CLUB includes all kinds of sessions: screenings, video performances and debates offering direct contact between the audience and the filmmakers. These sessions focus on a range of subjects, from monographic by well-known directors to specific themes, from groups of up-and-coming authors to students; they may cover video poetry or video dance. FLUX CLUB is a space for the dissemination of video creation in the city of Barcelona.

Habitual Video Team is a non-profit association whose main objectives are to promote activities related to visual arts and specifically video art: www.habitualvideoteam.org.
A fundamental area of their work is the organization of festivals, cycles and video shows, such as the FLUX Video Auteur Festival: www.fluxfestival.org, and INFLUX festival [video on stage], dedicated to audiovisual performing arts: www.influxfestival.org. Another branch of Habitual Video Team’s activities is video documentation (recording and editing) of mainly small format cultural events such as concerts, poetry, performances or theatre shows. It has a video archive of over 1.000 recordings. In 2012 they launched the SUMMA project with the aim of converting this audiovisual heritage into a non-profit online video archive: www.summa-hvt.org.


★ 20 Setembre 20 Septiembre 20 September ★


TRÀNSIT PROJECTES
- LIMINAL GR



"Baixar al bar"


durada / duración / running time: 3h


Multi-pluri-interdisciplinar

HORARIS / HORARIOS / SCHEDULES
20 DIMARTS / MARTES / TUESDAY: 19'00








Producció: Trànsit Projectes
Comissaries: Pilar Cruz i Marc Roig
Webmaster i socialmedia: Gloria Fernandez

Amb la col·laboració de l’Antic Teatre

www.liminalgr.org

[+] Properes sessions:
8 Novembre: "SER MARE AVUI"
29 Novembre: "PUBLICITAT I MÀRQUETING"
20 Desembre: "LA DISFRESSA"


[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

BAIXAR AL BAR.
El bar sempre ha estat l'espai més disponible i accessible per a la sociabilitat entre veïns i amics. I és des d'aqui des d'on es teixeix la vida social. Però el pel·legrí de l'era postmoderna ja no baixa al bar a fer unes canyes. Ara està massa ocupat al cafè amb wi-fi, connectat des del seu Mac i treballant mentre menja un carrot-cake. El capitalisme cognitiu té forma de cafetería decorada amb una barreja de disseny suec i vintage reciclat de palets on el nou freelance passa el matí escrivint estratègies i actualitzant les seves xarxes socials. Mentrestant l'oci i la sociabilitat estàn prenent noves formes: oci creatiu i productiu; sociabilitat dospuntzero... Però on quedem per prendre canyes i trobar-nos amb el personal? Quines maneres de sociabilitat estem creant? Com està canviant l'univers Bar? El lloc/escenari per antonomàsia per a que passi la vida?

Liminal Gr és un espai de reflexió oberta sobre mites i automatismes de la vida contemporània que compta amb uns sistema de reflexió oberta online y una presentació a l'Antic Teatre.

Liminal Gr permet aproximacions des de disciplines diverses (teatre, dansa, arts visuals, disseny, artesania, música, antropologia, literatura, estudis culturals, semiòtica, periodisme, publicitat...). Ens interessa, sobretot, analitzar la ritualitat de les nostres creences, com naturalitzem les nostres conviccions (treballar, enamorar-se, vestir-se bé, fer esport, menjar san, anar de vacances,...) és a dir, ens interessa reflexionar fins que punt pensem que el que fem és natural.

BAJAR AL BAR.
El bar siempre ha sido el espacio más disponible y accesible para la sociabilidad entre vecinos y amigos. Y es desde aquí desde donde se teje la vida social. Pero el peregrino de la era postmoderna ya no baja al bar a hacer unas cañas. Ahora está demasiado ocupado en la cafetería con wi-fi, conectado desde su Mac y trabajando mientras come un carrot-cake. El capitalismo cognitivo tiene la forma de cafetería decorada con una mezcla de diseño sueco y vintage reciclado de pallets donde el nuevo freelance pasa la mañana escribiendo estrategias y actualizando sus redes sociales. Mientras, el ocio y la sociabilidad están tomando nuevas formas: ocio creativo y productivo, sociabilidad dospuntocero… Pero ¿dónde quedamos para tomar cañas y encontrarnos con el personal? ¿Qué maneras de sociabilidad estamos creando? ¿Cómo está cambiando el universo Bar, el lugar/escenario por antonomasia para que pase la vida?

Liminal Gr es un espacio de reflexión abierta sobre mitos y automatismos de la vida contemporánea que cuenta con un sistema de reflexión abierta online y una presentación en el Antic Teatre.

Liminal permite aproximaciones desde disciplinas diversas (teatro, danza, artes visuales, diseño, artesanía, música, antropología, literatura, estudios culturales, semiótica, periodismo, publicidad...). Nos interesa sobre todo analizar la ritualidad de nuestras creencias, como naturalizamos nuestras convicciones (trabajar, enamorarse, vestirse bien, hacer deporte, comer sano, ir de vacaciones ...) es decir, nos interesa reflexionar hasta qué punto pensamos que lo que hacemos es lo natural.

GOING DOWN THE PUB.
The pub has always been the most readily available and accessible space for social interaction between friends and neighbours. And social life is woven here. But the pilgrim of post-modern times no longer goes down the pub to have a few beers. Now he's too busy in the coffee bar with wi-fi, connected via his Mac and working as he munches on carrot cake. Cognitive capitalism has taken the shape of a coffee bar decorated in a hash-up of Swedish design and vintage recycled pallets, where the new freelancers spend their mornings writing out strategies and updating their social networks. Meanwhile, leisure and sociability are taking new forms: creative and productive leisure, sociability 2.0... So then, where can we go to drink a few beers and meet up? What kind of sociabiity are we creating? How is the World of Bar, the place/setting par excellence in which life takes place, changing?

Liminal Gr is an open place for reflecting on the myths and automations of contemporary life.

Liminal uses a variety of disciplines in its approach: theatre, dance, visual arts, design, crafts, music, anthropology, literature, cultural studies, semiotics, journalism, advertising… We are mainly interested in analysing the ritual aspects of our beliefs, how we normalise our convictions (working, falling in love, dressing well, engaging in sports, eating healthily, going on holiday…) That is, we are interested in looking at the extent to which we believe what we do is natural.


★ 22-25 Setembre 22-25 Septiembre 22-25 September ★


LAPùBLICA


"BARCELONA (contra la paret)"


durada / duración / running time: 90 min


Noves dramatúrgies
Nuevas dramaturgias
New drama

HORARIS / HORARIOS / SCHEDULES
22 DIJOUS / JUEVES / THURSDAY: 21'00
23 DIVENDRES / VIERNES / FRIDAY: 21'00
24 DISSABTE / SÁBADO / SATURDAY: 21'00
25 DIUMENGE / DOMINGO / SUNDAY: 20'00


ENTRADES/ ENTRADAS /TICKETS
COMPRAR/ BUY HERE →
10 euros ONLINE
12 euros TAQUILLA / BOX OFFICE






Autoria i dirección: Lali Álvarez
Intèrprets: Clara Garcés, David Teixidó, Jaume Nieto, Sònia Espinosa
Disseny de so: Pau Matas
Disseny de llum: Núria Solina
Assessorament de moviment : Joana Rañé
Producció Companyia: Anna Matas
Management: Neus Oriol Bonachera
Producció: LAPùBLICA
Amb la col·laboració de Lluïsos Teatre

Agraïments: IRIDIA, Rodrigo Lanza, Amnistía Internacional-Catalunya, Dani Vilaró, Jesús Rodriguez, David Fernández, Mariana Huidobro, Agnés Mateus, Andrés García Berrio, Coordinadora per la Prevenció de la Tortura, Reraguarda en Moviment

projectesminusculs.com/lapublica

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

4 personatges, 4 històries i 1 ciutat. Un relat possible de la nostra Barcelona viatjant del documental a la ficció.

“Barcelona, capital de Catalunya, ha estat sempre un símbol de llibertat i de progrés. Ciutat de convivència, feta en la pluralitat i en la diversitat, ha projectat al món la seva capacitat d'iniciativa, la seva vocació de modernitat i el seu compromís solidari en la construcció d'un món en pau, basat en el respecte i la tolerància. Barcelona, bressol de cultures, ha estat i vol ésser un exemple en la defensa dels drets humans i dels pobles.” (Extret de la Carta Municipal de Barcelona)

Però a Barcelona hi ha la Comissaria de les Corts, i hi ha hagut el 4f, i l’assassinat de Juan Andrés Benítez, i els morts al CIE, i els contrastos socials i de classe. Si vas a una manifestació a Barcelona, pots tornar amb un ull rebentat. A més de "guiris", també hi ha “invisibles”, i dissidents represaliats, i qui viu en la misèria.

I també hi ha festes, com la d’aquesta nit. Vens?

La companyia La Pública neix la primavera de 2015 com un espai de creació i investigació teatral, fruit de la necessitat compartida de generar esdeveniments escènics en els que qüestionar-nos la realitat que vivim. La companyia ha estat seleccionada per a realitzar una residència artística a Lluïsos Teatre de Barcelona des de desembre de 2015 a juliol de 2016. També ha estat seleccionada amb el seu primer espectacle “Barcelona (contra la paret)” per participar al “Cicle IT Emergents”, organitzat per l’Institut de Teatre, Festival Grec 2016, Temporada Alta i Fira Tàrrega.

Som la Lali Álvarez, Sonia Espinosa, Clara Garcés, Pau Matas, Jaume Nieto, David Teixidó, Núria Solina, Neus Oriol i Anna Matas.

4 personajes, 4 historias y 1 ciudad. Un posible relato de nuestra Barcelona que viaja del documental a la ficción.

“Barcelona, capital de Catalunya, ha sido siempre un símbolo de libertad y de progreso. Ciudad de convivencia, hecha en la pluralidad y en la diversidad, ha proyectado al mundo su capacidad de iniciativa, su vocación de modernidad y su compromiso solidario en la construcción de un mundo en paz, basado en el respeto y en la tolerancia. Barcelona, cuna de culturas, ha sido y quiere ser un ejemplo en la defensa de los derechos humanos y de los pueblos” (Extraído de la carta municipal de Barcelona)

Pero en Barcelona está la Comisaría de Les Corts, ha sucedido el 4f y el asesinato de Juan Andrés Benítez y los muertos en el CIE y los contrastes sociales y de clase. Si vas a una manifestación en Barcelona puedes volver con un ojo reventado. Además de los “guiris”, también existen los “invisibles” y los disidentes represaliados y quien vive en la miseria.

Y también hay fiestas, como la de esta noche. ¿Vienes?

La compañía La Pública nace la primavera de 2015 como un espacio de creación e investigación teatral, fruto de la necesidad compartida de generar acontecimientos escénicos en los que cuestionarnos la realidad que vivimos. La compañía ha sido seleccionada para realizar una residencia artística en Lluïsos Teatre de Barcelona desde diciembre de 2015 a julio de 2016. También ha sido seleccionada con su primer espectáculo "Barcelona ( contra la pared )" para participar en el "Ciclo IT Emergentes", organizado por el Institut del Teatre, Festival Grec 2016, Temporada Alta y Fira Tàrrega.

Somos Lali Álvarez , Sonia Espinosa, Clara Garcés, Pau Matas, Jaume Nieto, David Teixidó , Núria Solina , Neus Oriol y Anna Matas.

4 characters, 4 stories, 1 city. A hypothetical tale of our own Barcelona that lies somewhere between documentary and fiction.

“Barcelona, the capital of Catalonia, has always been a symbol of freedom and progress. A city of social harmony, created from plurality and diversity, that has projected its own capacity for initiative, its vocation of modernity and its supportive commitment to building a world in peace, based on respect and tolerance. Barcelona, a cradle of cultures, has been and wants to be an example in the defence of the rights of peoples and individuals.” (Extract from the Barcelona Municipal Charter)

But in Barcelona we also have Les Corts police station; the 4F incident; the murder of Juan Andrés Benítez; the deaths in the CIE (immigration detention centre) and social and class contrasts. If you attend a demonstration in Barcelona, you could come back without an eye. As well as “guiris” (foreigners) we have “invisibles”, protesters who become victims of reprisals, and people living in utter poverty.

And there are also parties, like this one tonight. Are you coming?

The La Pública company emerged in 2015 as a space for theatrical creation and research, as a result of the shared need to create performative events that question the reality in which we live. The company has been selected for an artistic residency at Lluïsos Teatre in Barcelona between December 2015 and July 2016. Its piece Barcelona (against the wall) has also been chosen for the "IT Emergentes" cycle organised by the Institut de Teatre, Festival GREC 2016, Temporada Alta and Fira Tàrrega.

We are Lali Álvarez , Sonia Espinosa, Clara Garcés, Pau Matas, Jaume Nieto, David Teixidó, Núria Solina, Neus Oriol and Anna Matas.


ESTRENA
★ Dimarts 27 Setembre, 4, 11 i 18 Octubre ★
★ Martes 27 Septiembre, 4, 11 y 18 Octubre ★
★ Tuesdays 27th September, 4th, 11th & 18th October ★


LOREN & IPSUM


"Cuånto"


durada / duración / running time: 50 min


Comèdia
Comedia
Comedy

HORARIS / HORARIOS / SCHEDULES
DIMARTS MARTES TUESDAYS:
27/09, 4, 11, 18/10: 21'00


ENTRADES/ ENTRADAS /TICKETS
COMPRAR/ BUY HERE →
10 euros ONLINE
12 euros TAQUILLA / BOX OFFICE






Actor: Miner Montell
Actor: Paul Borons

www.facebook.com/LoremIpsumCo

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Una conferència sobre economia és interrompuda per un ésser d’una dimensió paral·lela que alterarà el seu curs i provocarà situacions absurdament reals.
A l’obra es demostra de forma clara i intuïtiva el no compliment de la segona llei de la termodinàmica en dimensions de mida inferior a la distància de Planck.
Dit més del pal postmodern, va del qüestionament de la corporeïtat i del aquí i ara al que la dramatúrgia performativa multidisciplinar de la doble escletxa ens aboca.
O, en antic, de que la vida és un conte explicat per un idiota, ple de soroll i de fúria, que no significa res.
És a dir, que rius.

El material de combustió de Lorem & Ipsum és la curiositat pel món que ens envolta. Des del sorprenent univers de l’infinitesimal fins el comportament humà, passant pels microtúbuls i el Lagavulin 16 anys.
Els seus components formen aquesta companyia conscients que qui molt s’abaixa, lo cul ensenya i que, com va dir en Baldomero Lopitez, “El riure és com una galeta. De res no serveix si no el tens dins”.

Una conferencia sobre economía se ve interrumpida por un ser de una dimensión paralela que alterará su curso y provocará situaciones absurdamente reales.
En la obra se demuestra de forma clara e intuitiva el no cumplimiento de la segunda ley de la termodinámica en dimensiones de tamaño inferior a la distancia de Planck.
Dicho más del palo posmoderno, va del cuestionamiento de la corporeidad y del aquí y ahora al que la dramaturgia performativa multidisciplinar de la doble rendija nos aboca.
O, en antiguo, de que la vida es un cuento contado por un idiota, lleno de ruido y de furia, que no tiene ningún sentido.
Vamos, que te ríes.

El material de combustión de Lorem & Ipsum es la curiosidad por el mundo que nos rodea. Desde el asombroso universo de lo infinitesimal hasta el comportamiento humano, pasando por los microtúbulos cerebrales y el Lagavulin 16 años. Sus componentes forman esta compañía conscientes de que muchos ajos en un mortero, mal los maja el majadero y de que, como dijo Baldomero Lopitez, "La risa es como una galleta. De nada te sirve si no la tienes dentro".

A lecture on economics is disrupted by a being from a parallel dimension who will alter its course and cause absurdly real situations.
The work explains the non-applicability of the second law of thermodynamics to dimensions smaller than the Planck length in a clear and intuitive manner.
In postmodern terminology, it goes from the questioning of corporality and the here and now to where the multidisciplinary performative dramaturgy of the double slit leads us.
Or, in Oldspeak, it’s about life: a tale told by an idiot, full of sound and fury, signifying nothing.
That’s to say, it’s fun.

Lorem & Ipsum’s fuel is curiosity about the surrounding world. From the amazing universe of the infinitesimal to human behaviour, including brain microtubules and 16-year-old Lagavulin.
The founding members of this company are aware that biting off more than one can chew isn’t wise and that, as Baldomero Lopitez once put it, "Laughter is like a cookie. It's pointless if it's not inside you.".


★ 28 Setembre 28 Septiembre 28th September ★


EDUARDO GIÓN /
ANTIC TEATRE



"El desplume"

durada / duración / running time: 90 min

Cabaret


HORARIS / HORARIOS / SCHEDULES
28 DIMECRES / MIERCOLES / WEDNESDAY: 21:00


ENTRADES/ ENTRADAS /TICKETS
COMPRAR/ BUY HERE →
10 euros










Mestro de ceremònies: Victor Guerrero
Mite: Gilda Love

Artistes per confirmar

Organitza: Eduardo Gión

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Antic Teatre es vestirà amb lluentons. Un cop al mes, l'Antic Teatre Cabaret proposarà un recorregut per l’autentic cabaret dels 70, pels seus locals, els seus artistes i el seu ambient canalla. Més que una obra de teatre, Antic Teatre Cabaret serà una festa, un tribut i un homenatge a tots aquells que van lluitar per donar-li color a una Barcelona gris i asfixiada.

Aquesta nova etapa del Desplume, serà un retorn al cabaret mes íntim, més a prop teu.
Antic Teatre Cabaret serà un lloc de trobada pels amants d'aquest gènere i permetrà descobrir a aquells que desconeixen el que significa una verdadera vetllada cabaretera.

Eduardo Gión
Director de cinema, teatre i documentalista.
Ha treballat com ajudant de direcció de curt-metratges i llarg-metratges en 35mm.
Ha realitzat la festa basada en el cinema underground de terror “Transilvania Club” amb el cineasta Luis Macias i els músics XSDJ.
Participa en diversos esdeveniments com 080 Barcelona, col·laborant amb fotògrafs com Miguel Villalobos per a la producció de la desfilada homenatge a Thierry Mugler. Escriu i produeix reportatges per revistes com Candy Magazine i Paraíso Magazine.

Actualment la seva nova web “Wams” junt amb el fotògraf Raúl Hidalgo on han fotografiat i entrevistat a artistes com Jonas Mekas, Bob Gruen, Daniel Riera, Greg Gorman, Bruce Labruce, Mathiue Cesar, entre d'altres.

Antic Teatre se viste de lentejuelas. Una vez al mes, Antic Teatre Cabaret propondrá un recorrido por el verdadero cabaret de los 70, por sus locales, sus artistas y su ambiente canalla. Más que una obra de teatro, será una fiesta, un tributo y un homenaje a todos aquellos que lucharon por darle color a una Barcelona gris y asfixiada.

En esta nueva etapa, El Desplume se convertira en un cabaret más intimo más cerca de ti. Antic Teatre Cabaret será un lugar de encuentro para los amantes de este género y permitirá descubrir a aquellos que lo desconocen lo que significa una verdadera velada cabaretera.

Eduardo Gión
Director de cine, teatro y documentalista.
Ha trabajado como ayudante de dirección de cortometrajes y largometrajes en 35mm.
Ha realizado la fiesta basada en el cine underground de terror “Transilvania Club” junto al cineasta Luis Macías y los músicos XSDJ.
Participa en eventos como 080 Barcelona, colaborando con fotógrafos como Miguel Villalobos para la producción del desfile homenaje a Thierry Mugler. Escribe y produce reportajes para revistas como Candy Magazine y Paraíso Magazine.
Actualmente está en preparación de un proyecto llamado “Wams” junto al fotógrafo Raúl Hidalgo donde han fotografiado y entrevistado a artistas como Jonas Mekas, Bob Gruen, Daniel Riera, Greg Gorman, Bruce Labruce, Mathiue Cesar, entre otros.

Antic Teatre dresses up in sequins! Once a month, Antic Teatre Cabaret will take us on a journey to the genuine cabaret of the 70s, visiting its venues, its artists and its rough-and-ready atmosphere. More than a performance, this will be a party, and a tribute to all those who fought to provide a touch of colour when Barcelona was grey and choking.
In this new phase, El Desplume will become more up-close and personal; Antic Teatre Cabaret will be a meeting point for all lovers of this genre and will show those who have never experienced it what a real cabaret night is all about.

Eduardo Gión
Is a director of cinema, theatre and documentaries. He has worked as director’s assistant on short and long 35mm films. Together with film director Luis Macias and musicians XSDJ, he created club night “Transilvania Club” based on underground horror cinema.
He has taken part in events such as 080 Barcelona, where he collaborated with photographers such as Miguel Villalobos on the production of a tribute catwalk for Thierry Mugler. He writes and produces articles for periodicals Candy Magazine and Paraíso Magazine.
He is currently working on a project called “Wams” together with photographer Raúl Hidalgo, for which they have photographed and interviewed such artists as Jonas Mekas, Bob Gruen, Daniel Riera, Greg Gorman, Bruce Labruce and Mathieu Cesar among others.


★ Tuesdays 27th September, 4th, 11th & 18th October ★
★ 29 Setembre - 2 Octubre 29 Septiembre - 2 Octubre 29th September - 2nd October ★


COLECTIVO COMBUSTIÓN ESPONTÁNEA


"En la piel de la gallina"


ESTRENA


durada / duración / running time: 60 min


Cabaret perfopoètic
(clown, slam poetry i nous llengüatges de cos)

HORARIS / HORARIOS / SCHEDULES
29 DIJOUS / JUEVES / THURSDAY: 21'00
30 DIVENDRES / VIERNES / FRIDAY: 21'00
1 DISSABTE / SÁBADO / SATURDAY: 21'00
2 DIUMENGE / DOMINGO / SUNDAY: 20'00


ENTRADES/ ENTRADAS /TICKETS
COMPRAR/ BUY HERE →
10 euros ONLINE
12 euros TAQUILLA / BOX OFFICE






Slammers: Dani Orviz i Salva Soler
Clowns: Fanny Giraud i Alex Coelho
Dansa: Patri Mas
Pianista: Marta Mattotti
Presentador: Danilo Facelli

vivirdelbolo.blogspot.com.es

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

En la piel de la Gallina es un cabaret amb nùmeros de «Spoken Word» en el que la paraula es el motor que fa moure el cos. Tres poetes, dos clowns, una ballarina i una pianista, s' han barrejat per a endinsar-se amb el pùblic pel camí que porta al nucli de l'emociò i, una vegada allà, polsar el botó que faci explotar el fong de la catarsi col.lectiva, generant així, un nou espai per viure ”En la piel de la gallina.”

Colectivo Combustión Espontánea es un grup artístic que explora la relació entre la paraula poètica, l'humor y el cos. Salva Soler i Dani Orviz son dues de les veus mes rellevants i originals de Slam Poetry a nivell mundial. Alex Coelho i Fanny Giraud son clowns que venen de diferents escoles, (El Lume de Brasil i l'Hangar de Mines a França) totes dues treballen mitjançant l' utilizació còmica del cos. Patri Mas es ballarina contemporànea membre del col.lectiu In vitro de Mataró. Marta Mattotti es cantautora, actriu i pianista. Les seves cançon son cómiques i cabareteres. Danilo Facelli treballa com a poeta a temps complert, distribuïnt la seva obra pels carrers de diferents ciutats espanyoles, a la vegada que actúa amb espectàcles de poesía, música, humor i presenta tot tipus de cabarets. EN LA PIEL DE LA GALLINA es el primer treball del col.lectiu.

En la piel de la Gallina es un cabaret en el que se alternan: números de “spoken word” en los que la palabra es el motor que hacer mover al cuerpo. Tres poetas, dos clowns, una bailarina y una músico, se han mezclado para adentrarse junto al público por el camino que lleva al núcleo de la emoción y, una vez allí, pulsar el botón que haga explotar el hongo del estremecimiento colectivo, creando así, un nuevo lugar para vivir ”En la piel de la gallina.”

Colectivo Combustión Espontánea es un grupo artístico que explora la relación entre la palabra poética, el humor y el cuerpo. Salva Soler y Dani Orviz son dos de las voces más relevantes y originales del Slam Poetry a nivel mundial. Alex Coehlo y Fanny Giraud son clowns que vienen de diferentes escuelas, (El Lume de Brasil y Hangar de Mines en Francia) que apuestan por la utilización cómica del cuerpo. Patri Mas es una bailarina especializada en contemporáneo que forma parte del colectivo In vitro de Mataró. Marta Mattotti es cantautora, actriz y pianista, caracterizada por sus letras cómicas y cabareteras. Danilo Facelli trabaja como poeta a tiempo completo, distribuyendo su obra en distintas ciudades españolas, mientras actúa con espectáculos de poesía, música, humor y presenta todo tipo de cabarets. EN LA PIEL DE LA GALLINA es el primer trabajo del colectivo.

En la piel de la Gallina is a Cabaret with slam poetry (where the word makes the body move). Three poets, two clowns, a dancer and a musician get together to take the audience along a path leading to the very nucleus of emotion and, once there, press the button that will detonate the mushroom of collective excitement and so create a new place in which to live: En la piel de la gallina (In the gooseflesh).

Colectivo Combustión Espontánea are a group of artists who explore the links between spoken word, humour and the body. Salva Soler and Dani Orviz are two of the most noteworthy and original representatives of Slam Poetry in the world. Alex Coehlo and Fanny Giraud are clowns from different schools (El Lume in Brazil and Hangar de Mines in France) who use their bodies for comedy. Patri Mas is a dancer specialising in contemporary dance who is part of the InVitro collective of Mataró. Marta Mattotti is a singer-songwriter, actress and pianist, known for her witty and vaudevillian lyrics. Danilo Facelli works as a fulltime poet, distributing his work across various Spanish cities, while also performing poetry, music, and comedy and presenting all kinds of cabarets. En la piel de la Gallina is the group's first piece together.


PROGRAMA /// OCTUBRE /// OCTUBRE /// OCTOBER →

ESTRENA
★ Dimarts 4, 11 i 18 Octubre ★
★ Martes 4, 11 y 18 Octubre ★
★ Tuesdays 4th, 11th & 18th October ★


LOREN & IPSUM


"Cuånto"


durada / duración / running time: 50 min


Comèdia
Comedia
Comedy

HORARIS / HORARIOS / SCHEDULES
DIMARTS MARTES TUESDAYS:
27/09, 4, 11, 18/10: 21'00


ENTRADES/ ENTRADAS /TICKETS
COMPRAR/ BUY HERE →
10 euros ONLINE
12 euros TAQUILLA / BOX OFFICE






Actor: Miner Montell
Actor: Paul Borons

www.facebook.com/LoremIpsumCo

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Una conferència sobre economia és interrompuda per un ésser d’una dimensió paral·lela que alterarà el seu curs i provocarà situacions absurdament reals.
A l’obra es demostra de forma clara i intuïtiva el no compliment de la segona llei de la termodinàmica en dimensions de mida inferior a la distància de Planck.
Dit més del pal postmodern, va del qüestionament de la corporeïtat i del aquí i ara al que la dramatúrgia performativa multidisciplinar de la doble escletxa ens aboca.
O, en antic, de que la vida és un conte explicat per un idiota, ple de soroll i de fúria, que no significa res.
És a dir, que rius.

El material de combustió de Lorem & Ipsum és la curiositat pel món que ens envolta. Des del sorprenent univers de l’infinitesimal fins el comportament humà, passant pels microtúbuls i el Lagavulin 16 anys.
Els seus components formen aquesta companyia conscients que qui molt s’abaixa, lo cul ensenya i que, com va dir en Baldomero Lopitez, “El riure és com una galeta. De res no serveix si no el tens dins”.

Una conferencia sobre economía se ve interrumpida por un ser de una dimensión paralela que alterará su curso y provocará situaciones absurdamente reales.
En la obra se demuestra de forma clara e intuitiva el no cumplimiento de la segunda ley de la termodinámica en dimensiones de tamaño inferior a la distancia de Planck.
Dicho más del palo posmoderno, va del cuestionamiento de la corporeidad y del aquí y ahora al que la dramaturgia performativa multidisciplinar de la doble rendija nos aboca.
O, en antiguo, de que la vida es un cuento contado por un idiota, lleno de ruido y de furia, que no tiene ningún sentido.
Vamos, que te ríes.

El material de combustión de Lorem & Ipsum es la curiosidad por el mundo que nos rodea. Desde el asombroso universo de lo infinitesimal hasta el comportamiento humano, pasando por los microtúbulos cerebrales y el Lagavulin 16 años. Sus componentes forman esta compañía conscientes de que muchos ajos en un mortero, mal los maja el majadero y de que, como dijo Baldomero Lopitez, "La risa es como una galleta. De nada te sirve si no la tienes dentro".

A lecture on economics is disrupted by a being from a parallel dimension who will alter its course and cause absurdly real situations.
The work explains the non-applicability of the second law of thermodynamics to dimensions smaller than the Planck length in a clear and intuitive manner.
In postmodern terminology, it goes from the questioning of corporality and the here and now to where the multidisciplinary performative dramaturgy of the double slit leads us.
Or, in Oldspeak, it’s about life: a tale told by an idiot, full of sound and fury, signifying nothing.
That’s to say, it’s fun.

Lorem & Ipsum’s fuel is curiosity about the surrounding world. From the amazing universe of the infinitesimal to human behaviour, including brain microtubules and 16-year-old Lagavulin.
The founding members of this company are aware that biting off more than one can chew isn’t wise and that, as Baldomero Lopitez once put it, "Laughter is like a cookie. It's pointless if it's not inside you.".


★ 6-9 Octubre 6-9 Octubre 6th-9th October ★


MARC CAELLAS


"El perico tumba la paloma"


durada / duración / running time: 60 min


Noves dramatúrgies
Nuevas dramaturgias
New drama

HORARIS / HORARIOS / SCHEDULES
6 DIJOUS / JUEVES / THURSDAY: 21'00
7 DIVENDRES / VIERNES / FRIDAY: 21'00
8 DISSABTE / SÁBADO / SATURDAY: 21'00
9 DIUMENGE / DOMINGO / SUNDAY: 20'00


ENTRADES/ ENTRADAS /TICKETS
COMPRAR/ BUY HERE →
10 euros ONLINE
12 euros TAQUILLA / BOX OFFICE








Idea, dramatúrgia i creació: Marc Caellas
Texts de Zero zero zero: Roberto Saviano (2013, tots els drets reservats)
Performers: María Cecilia Sánchez i Edinson Quiñones
Música en viu: Albert Bover
Música d'estudi: Dani Boom
Il·luminació y Espai escènic: Marcela Caldas
Assistència direcció: Carolina Torres
Edició Vídeo: Anna Caellas
Imatge fotogràfica: Raul Higuera
Agraïments especials: Marcel Ventura, Paula Canal, Marcela Caldas, Revista Soho, Arturo Bastón, Albert Bover, Trini Moliterno, Juanito

Una coproducció del Festival TNT, Terrassa i l’Antic Teatre Espai de Creació, Barcelona

A la memoria de Billie Holiday, una de les primeres víctimes de la criminal “Guerra contra les drogues”

marccaellas.com

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Una obra sobre la cocaïna, el seu consum, els seus efectes, l’imaginari construït al seu voltant. Una creació escènica sobre la guerra contra les drogues, la prohibició de la droga, la seva legalització, sobre on s’amaga i per què s’amaga.
Si l’or va se fonamental per a l’economia política de les colònies espanyoles, permetent el llançament del capitalisme, la seva acumulació originària, és la cocaïna –o, millor encara, la prohibició imposada pels Estats Units- la que dona forma a l’economia mundial a l’actualitat. No parlar de la cocaïna, no exhibir-la, implica continuar amb la mateixa negació de la realitat que es practica respecte l’esclavatge. Com l’or, la cocaïna està imbuïda de violència i cobdícia, brillantor que fa pudor de transgressió. Si el capitalisme s’ha convertit en narcocapitalisme, és el moment de la narcocultura.

Marc Caellas
Natural de Barcelona. Ha viscut a Londres, Sao Paulo, Miami, Caracas, Bogotà, Rosario i Buenos Aires. Amb l’Esteban Feune de Colombi creà El Paseo de Robert Walser, una obra de teatre a peu pels carrers d’un barri. Ha publicat el llibres Carcelona (Melusina, 2012), Teatro del Bueno (Teatron tinta, 2015) i Caracaos (Melusina, 2015). Ha ideat els cicles Ahí está: 10 años de artes en vivo (Musac), No todo va a ser hablar (Caixaforum) i El Estómago de los escritores (CCCB). Ha creat projectes per a l’escena interpretats per escriptors com ara Entrevistas breves con escritores repulsivos, Los críticos también lloran i Come en casa Borges. Les seves darreres peces són: Cuerpo Serrano, Guiris go home i No estuve en New York. Cielo: coda.

Una obra sobre la cocaína, su consumo, sus efectos, sus nombres, el imaginario construido alrededor del polvo blanco. Una creación escénica sobre la guerra contra las drogas, la prohibición de la droga, su legalización, dónde se esconde, por qué se esconde.
La cocaína mueve el mundo, salva bancos de la quiebra, es el negocio más rentable.
Si el oro determinó la economía política de las colonias españolas, permitiendo el despegue del capitalismo, su acumulación originaria, es la cocaína –o, mejor, su prohibición impuesta por los Estados Unidos- la que da forma a la economía mundial en la actualidad. No hablar de la cocaína, no exhibirla, es continuar la misma negación de la realidad que se practica con relación a la esclavitud. Como el oro, la cocaína está imbuida de violencia y codicia, brillo que hiede transgresión. Si el capitalismo se convirtió en narcocapitalismo, es el momento de la Narcocultura.

Marc Caellas
Nació en Barcelona. Ha vivido en Londres, Sao Paulo, Miami, Caracas, Bogotá, Rosario y Buenos Aires. Con Esteban Feune de Colombi creó El Paseo de Robert Walser, una obra de teatro a pie. Ha publicado los libros Carcelona (Melusina, 2012), Teatro del Bueno (Teatron tinta, 2015) y Caracaos (Melusina, 2015). Ha ideado los ciclos Ahí está: 10 años de artes en vivo (Musac), No todo va a ser hablar (Caixaforum) y El Estómago de los escritores (CCCB). Ha creado proyectos para la escena interpretados por escritores como Entrevistas breves con escritores repulsivos, Los críticos también lloran y Come en casa Borges. Sus últimas obras son: Cuerpo Serrano, Guiris go home y No estuve en New York. Cielo: coda.

A piece about cocaine: its use, its effects, its names; the collective visions constructed around it. A stage production about the war on drugs, the banning of drugs, their legalisation; where they're hidden, why they're hidden. Cocaine makes the world go round, it saves banks from failure; it's the most lucrative business there is.
If gold set the political economy of the Spanish colonies, allowing capitalism to take off, cocaine -- or rather the prohibition of cocaine imposed by the USA -- has become the obvious follow-up, giving shape to the current world economy. Keeping silent about cocaine, keeping it under cover, is to continue to deny reality just as was done with slavery. Like gold, cocaine is imbued with violence and greed: shine that stinks of transgression. If capitalism turned into narco-capitalism, then this is the time of Narcoculture.

Marc Caellas
Born in Barcelona, he has lived in London, Sao Paolo, Miami, Caracas, Bogota, Rosario and Buenos Aires. Together with Esteban Feune de Colombi he created El Paseo de Robert Walser, a stage work. He has published Carcelona (Melusina, 2012), Teatro del Bueno (Teatron tinta, 2015) and Caracaos (Melusina, 2015). He has created the cycles Ahí está: 10 años de artes en vivo (Musac), No todo va a ser hablar (Caixaforum) and El Estómago de los escritores (CCCB). He has created stage projects for writers such as Entrevistas breves con escritores repulsivos, Los críticos también lloran and Come en casa Borges. His latest works are: Cuerpo Serrano, Guiris go home and No estuve en New York. Cielo: coda.


★ 10 Octubre  10 Octubre 10th October ★


FLUXCLUB



Projecció + col·loqui
Proyección + coloquio
Screening & discussion



HORARIS
DILLUNS: 21:00
gratuit

HORARIOS
LUNES: 21:00
gratuito

SCHEDULES
MONDAY: 21:00
free

HORAIRES
LUNDI: 21:00
gratuit






Organitzat per HABITUAL VIDEO TEAM

fluxfestival.org

www.habitualvideoteam.org

 

 

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Setena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival. FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents. FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectius principals la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació: www.habitualvideoteam.org.
Una branca de les seves activitats és l'organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX: www.fluxfestival.org, i el festival INFLUX [vídeo a escena] dedicat a les arts escèniques audiovisuals: www.influxfestival.org.
Una altra branca fonamental de la seva feina és la documentació videogràfica (gravació i edició) d’esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de més de 1.000 gravacions en un arxiu videogràfic on line d'accés públic: www.summa-hvt.org.

Séptima temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo con una periodicidad quincenal que pretende reflejar la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo de autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival. FLUX CLUB acoge todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrecen al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Pueden ser tanto sesiones monográficas de autores reconocidos, como temáticas colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza. FLUX CLUB es un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

Habitual Video Team es una asociación sin ánimo de lucro que tiene como objetivos principales la promoción de todo tipo de actividades relacionadas con las artes audiovisuales y concretamente con la videocreación: www.habitualvideoteam.org.
Una rama de sus actividades es la organización de festivales, ciclos y muestras de vídeo, como el festival de vídeo de autor FLUX: www.fluxfestival.org, y el festival INFLUX [vídeo a escena], dedicado a las artes escénicas audiovisuales: www.influxfestival.org.
Otra rama fundamental de su trabajo es la documentación videográfica (grabación y edición) de eventos culturales generalmente de pequeño formato como conciertos, poesía, performances o espectáculos teatrales. A partir de 2012, pone en marcha el proyecto SUMMA, con el fin de convertir este patrimonio audiovisual de más de 1.000 grabaciones en un archivo videográfico on line de acceso público: www.summa-hvt.org.

The seventh season of FLUX CLUB is here: a fortnightly video club that reflects the vitality of video creation in our city. It’s an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to everything currently going on in the field of video in Barcelona, complementing the festival from the point of view of its content and extending its sphere of influence beyond the few days programmed for the festival itself. FLUX CLUB includes all kinds of sessions: screenings, video performances and debates offering direct contact between the audience and the filmmakers. These sessions focus on a range of subjects, from monographic by well-known directors to specific themes, from groups of up-and-coming authors to students; they may cover video poetry or video dance. FLUX CLUB is a space for the dissemination of video creation in the city of Barcelona.

Habitual Video Team is a non-profit association whose main objectives are to promote activities related to visual arts and specifically video art: www.habitualvideoteam.org.
A fundamental area of their work is the organization of festivals, cycles and video shows, such as the FLUX Video Auteur Festival: www.fluxfestival.org, and INFLUX festival [video on stage], dedicated to audiovisual performing arts: www.influxfestival.org. Another branch of Habitual Video Team’s activities is video documentation (recording and editing) of mainly small format cultural events such as concerts, poetry, performances or theatre shows. It has a video archive of over 1.000 recordings. In 2012 they launched the SUMMA project with the aim of converting this audiovisual heritage into a non-profit online video archive: www.summa-hvt.org.


★ 13 i 14 Octubre 13 y 14 Octubre 13th & 14th October ★


ŽAK VALENTA


"Hermaphrodites of the Soul"


durada / duración / running time: 60 min


Dansa - teatre físic
Danza - teatro físico
Dance - physical theater

recomanada per a majors de 16 anys
recomendada para mayores de 16 años
suitable for audience over 16 years of age


HORARIS / HORARIOS / SCHEDULES
13 DIJOUS / JUEVES / THURSDAY: 21'00
14 DIVENDRES / VIERNES / FRIDAY: 21'00


ENTRADES/ ENTRADAS /TICKETS
COMPRAR/ BUY HERE →
10 euros ONLINE
12 euros TAQUILLA / BOX OFFICE






Autor/coreògraf: Žak Valenta
Intèrprets: Iva Nerina Sibila, Tomas Kutinjač, Aleksandra Mišić (ZPA)
Dramaturg: Andrej Mirčev
Disseny vestuari: Tajči Čekada
Música: Vlaho Prohaska
Disseny llums: Bojan Gagić
Pòster: Andrea Crnković
Producció: Žak Valenta Production

Aquest projecte s'ha realitzat amb el suport de: La ciutat de Rijeka, Ministeri de Cultura de Croàcia, Zagreb Dance Centre Zagreb Dance Ansemble, Molekula Rijeka

Agraïments: Mirjana Prajs, Andrea Crnković, Magdalena Lupi, Trafik, Jolanda Todorović, Nikoleta Mirčev, Stefano Katunar, Ksenija Španec

www.plesnicentar.info

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Aquesta performance està dedicada a Nebrigić Deixen (1971-1999), pioner activista LGBT de l'antiga Iugoslàvia.

La segona part d'una trilogia que examina els conflictes i tensions existents entre els artistes i els tabús socials, Hermaphrodite of the Soul de Žak Valenta exposa els temes prevalents que envolten a l'homofòbia a la societat actual. En aquesta constel·lació dramatúrgica que consisteix en gèneres de diversos i mons emotius extrems, s’ afirma la relació entre la sexualitat, la violència i el poder, i es mostren les pràctiques discriminatòries per mitjà de les quals allò diferent és marginat, reprimit i rebutjat sistemàticament.

Aleksandra Mišić va ser guardonada amb el Premi de Teatre Croata per a la millor intèrpret de dansa de 2014 per la seva actuació a Hermaphrodite of the Soul.

Zak Brako Valenta és coreògraf independent, ballarí i educador escènic.

Nascut a Umag, Croàcia. Estudia dansa, mim i teatre físic. Acaba els estudis a la London School of Physical Theatre, i aprofundeix la seva educació amb el Programa de Mim a l’Amsterdam School for New Dance Development, a la Moving Academy for Performing Arts de Nova York, i a diversos tallers i seminaris al seu país i a la resta del món.

Un dels fundadors del Trafik teatre, és l'actor i coreògraf en aquest col·lectiu des de 1998.
Com a intèrpret, ha col·laborat amb el HNK Ivana pl. Zajc (Passengers revilers, Death Vronsky), Karina Holla Company (Hacking hole son of frozen soul), Griff theater (Metafoe), Postheatre (download site), Tala Dance Centre (Men in skirts), Exit Theatre (Adult, Desire, picture show), Dance Theatre Ljubljana (basso continuo), Companie de Opera Seca (Man nowhere) i Avanty Digital Displays entre d’altres.

Des de fa temps és associat del Croatian Institute for Movement and Dance, a més de ser l'impulsor de la setmana de dansa Suvermenog Dance en Rijeka.
És soci de la Comunitat Croata d'Artistes Independents, de les associacions d'artistes croats dramàtics i de dansa respectivament, i de la Federació Europea de Mim.
L'obra Imago, dirigida per Natasha Lušetić, va ser guanyadora del premi Vladimir Nazor per Art Escènic. El 2009 Com a part del Let the festival va ser guardonada per a la millor obra sense text per a nens My Body, produïda per Rijeka City Puppet Theatre, rebent el premi col·lectiu l'obra Walker, produïda pel Trafik theater Rijeka.

Ha estat nominat dues vegades pe a un Premio de Teatro Croata: com a millor intèrpret de dansa al 2010, i al 2014 per l'obra Hermaphrodites of the soul.

Al 2014 comença estudis a eurítmica a la coneguda escola Euyrithmeum Stuttgart.

Esta performance está dedicada a Dejan Nebrigić (1971-1999), activista pionero LGBTQ de la antigua Yugoslavia.

La segunda parte de una trilogía que examina los conflictos y tensiones existentes entre los artistas y los tabúes sociales, Hermaphrodite of the Soul de Žak Valenta expone los temas prevalentes que rodean a la homofóbia en la sociedad actual. En esta constelación dramatúrgica que consiste de géneros diversos y mundos emotivos extremos, se afirma la relación entre la sexualidad, la violencia y el poder, y se muestran las prácticas discriminatorias por medio de las cuales lo diferente es marginado, reprimido y sistemáticamente rechazado.
Aleksandra Mišić fue galardonada con un Premio de Teatro Croata para la mejor intérprete de danza de 2014 por su actuación en Hermaphrodites of the Soul.

Žak Brako Valenta es coreógrafo freelance, bailarín y educador escénico.

Nacido en Umag, Croacia. Estudia danza, mimo y teatro físico. Acaba los estudios en la London School of Physical Theatre, y profundiza su educación con el programa de Mimo en la Amsterdam School for New Dance Development, en la Moving Academy for Performing Arts de Nueva York, y en varios talleres y seminarios en su país y en el resto del mundo.

Uno de los fundadores del Trafik theater, es actor y coreógrafo en este colectivo desde 1998.
Como intérprete, ha colaborado con HNK Ivana pl. Zajc (Passengers revilers, Death Vronsky), Karina Holla Company (Hacking hole son of frozen soul), Griff theater (Metafoe), Postheatre (download site), Tala Dance Centre (Men in skirts), Exit Theatre (Adult, Desire, picture show), Dance Theatre Ljubljana (basso continuo), Companie de Opera Seca (Man nowhere) y Avanty Digital Displays entre otros.

Desde hace tiempo es asociado del Croatian Institute for Movement and Dance, además de ser el impulsor de la semana de danza Suvermenog Dance en Rijeka. Es socio de la Comunidad croata de artistas independendientes, de las Asociaciones croatas de artistas dramáticos y de danza respectivamente, y la Federación Europea de Mimo.

La obra Imago, dirigida por Natasha Lušetić, fue ganadora del premio Vladimir Nazor para arte escénico. En 2009 como parte del Let the festival fue galardonada por la mejor obra sin texto para niños My Body, producida por Rijeka City Puppet Theatre, recibiendo el premio colectivo la obra Walker, producida por Trafik theater Rijeka. Ha sido nominado dos veces para un Premio de Teatro Croata: como mejor intérprete de danza en 2010, y en 2014 por la obra Hermaphrodites of the soul.

En 2014 comienza estudios en eurítmica en la conocida escuela Euyrithmeum Stuttgart.

The performance is dedicated to Dejan Nebrigić (1971-1999), one of the LGBTQ pioneering activists in former Yugoslavia.

As the second part of a trilogy which speaks about the challenging conflicts and tensions between artists and social taboos, the performance Hermaphrodites of the Soul by Žak Valenta maps out the issues around homophobia in today’s society. Within the dramaturgical constellation comprising diverse genres and extreme emotional worlds, the relationship between sexuality, violence and power is explicity affirmed thus revealing the discriminatory practices within which the different is marginalised, repressed and systematically disapproved.

For her part in Hermaphrodites of the Soul, Aleksandra Mišić received a Croatian Theatre Award for the best female dance performance in 2014.

Žak Brako Valenta / freelance choreographer, dancer and theatre educator. Born in Umag, Croatia. He studied dance, mime and physical theatre. He graduated from the School of Physical Theatre in London, and completed courses at the Mime School at the Amsterdam School for New Dance Development and at the New York's Moving Academy for Performing Arts, as well as a variety of workshops and seminars at home and abroad.

He is a founder member of Trafik theater, for which he performs and choreographs since 1998.
As a performer, he has collaborated with HNK Ivana pl. Zajc (Passengers revilers, Death Vronsky), Karina Holla Company (Hacking hole son of frozen soul), Griff theater (Metafoe), Postheatre (download site), Tala Dance Centre (Men in skirts), Exit Theatre (Adult, Desire, picture show), Dance Theatre Ljubljana (basso continuo), Companie de Opera Seca (Man nowhere), Avanty digital displays and others.

A long-time associate of the Croatian Institute for Movement and Dance and the initiator of the organizer week Suvermenog Dance in Rijeka. He is a member of the Croatian community of independent artists, the Croatian Association of Dramatic Artists, Croatian Association of Dance Artists, and the European Federation of mime.

The play Imago directed by Natasha Lušetić was awarded the Vladimir Nazor prize for theatrical art. In "Let the festival" 2009, children's play My Body produced by Rijeka City Puppet Theatre was awarded the prize for best non-verbal play for children, while the play Walker produced by Trafik theater Rijeka won the Collective Award. Žak has been nominated twice for the Croatian Theatre Award: in 2010 for best male dancing role and in 2014 for the play Hermaphrodites of the soul.

In 2014 he commenced studies at the celebrated school of eurhythmics Euyrithmeum Stuttgart.


★ 15 i 16 Octubre 15 y 16 Octubre 15th & 16th October ★


AINA ALEGRE


"Delices"


durada / duración / running time: 60 min


nous llenguatges del cos
nuevos lenguajes del cuerpo
new languages of the body

HORARIS / HORARIOS / SCHEDULES
15 DISSABTE / SÁBADO / SATURDAY: 21'00
16 DIUMENGE / DOMINGO / SUNDAY: 20'00


ENTRADES/ ENTRADAS /TICKETS
COMPRAR/ BUY HERE →
10 euros ONLINE
12 euros TAQUILLA / BOX OFFICE








Direcció: Aina Alegre
Interpretació: Charlie Fouchier i Aina Alegre
Dramatúrgia: Isabelle Catalan
Creació So: Romain Mercier
Disseny de Llums: Pascal Chassan
Producció: STUDIO FICTIF
Coproduccions: Théâtre de Vanves, Festival Artdanthé ( Paris)

4 Culture i el Centre Chorégraphique Nacional de Montpellier, dins el marc de Life Long Burning

Amb el suport de: 104 (Paris), Centre national de la danse (accueil studio – Paris), de Format Danse (Ardèche), de Tanz Leuk (Suissa), du Théâtre de lʼÉtoile du Nord (Paris), de la La Ménagerie de Verre - Studiolabs (Paris)

STUDIO FICTIF rep l’ajuda de la DRAC Île-de- France 2015 i 2016

ainaalegrevalls.wix.com/studio-fictif

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

DELICES és una exploració física entorn el desig obstinat de dos cossos «d'estar en fusió»: absorbint-se, penetrant-se, engolint-se… deixant-se manipular l'un per l'altre.
Aquest «duo » neix de la posada en escena de diferents temptatives de fusionar-se per veure com aquest procés « impossible » és per sí mateix disparador d'un repertori de situacions físiques.
L'escenari d’aquesta proposta esdevé un laboratori per fer l'experiència de la relació al cos de l’altre. A partir de jocs i situacions inspirades de certs comportaments « infantils » la peça instal·la un qüestionament obert al voltant de l’alteritat; i la relació al desig, al poder, a la submissió o a la dependència de l’altre.

DELICES suggereix una «dansa » que qüestiona els « límits del cos» i proposa una forma d'utopia relacionada a una idea de cos « disponible », « obert », « nudista ».. Capaç d'inventar i “ficcionar” altres realitats físiques i relacionals.

Aina Alegre desenvolupa el seu treball artístic com a ballarina, coreògrafa i performer.

Va Estudiar una formació multidisciplinària de dansa, teatre i cant i va estudiar al Centre Nacional de la Dansa Contemporània (CNDC) a França, on coneix diferents artistes i coreògrafs que alimenten la seva cultura coreogràfica. Des del 2009 desenvolupa el seu propi treball artístic. S'interessa en les pràctiques relacionades amb la creació i la intersecció de diferents disciplines. Ella pensa la coreografia com un espai de fricció per reinventar el « cos », i la « dansa » a partir d'una escriptura coreogràfica, sovint alimentada per matèries plàstiques, sonores i cinematogràfiques. El 2014 crea l’associació STUDIO FICTIF.

Paral·lelament, des del 2010 col·labora com a intèrpret amb diferents coreògrafs, amics, directors de teatre i de cine.

DELICES es una exploración física entorno al deseo obstinado de dos cuerpos « de estar en fusión »: abosrbiéndose, penetrándose, tragándose…dejándose manipular el uno por el otro.
Este « dúo » nace de la puesta en escena de diferentes tentativas de fusionarse para ver como este proceso « imposible » es por sí mismo generador de un repertorio de situaciones físicas.
El escenario de esta propuesta se convierte un laboratorio para hacer la experiencia de la relación al cuerpo del otro. A partir de juegos y situaciones inspiradas de ciertos comportamientos « infantiles » la pieza instala un cuestionamiento abierto entorno a la alteridad, y la relación al deseo, al poder, a la sumisión o a la dependencia del otro.

DELICES sugiere una « danza » que cuestiona « los límites del cuerpo » y propone una forma de utopía relacionada con una idea de cuerpo « disponible », « abierto », « nudista ».. capaz de inventar y ficcionar otras realidades físicas y relacionales.

Aina Alegre desarrolla su trabajo artístico como bailarina , coreógrafa y performer.

Estudió una formación multidisciplinaria de danza, teatro y canto y estudió en el Centro Nacional de la Danza Contemporánea ( CNDC ) en Francia , donde conoce diferentes artistas y coreógrafos que alimentan su cultura coreográfica.
Desde 2009 desarrolla su propio trabajo artístico. Se interesa en las prácticas relacionadas con la creación y la intersección de diferentes disciplinas. Ella piensa la coreografía como un espacio de fricción para reinventar el « cuerpo », y la « danza » a partir de una escritura coreográfica , a menudo alimentada por materias plásticas , sonoras y cinematográficas.
El 2014 crea la asociación STUDIO FICTIF.

Paralelamente, desde 2010, colabora como intérprete con diferentes coreógrafos, amigos, directores de teatro y de cine.

DELICES is a physical exploration around the obstinate desire of two bodies 'to merge': absorbing, penetrating, swallowing… giving one to the other.
This 'duo' is based on the staging of various attempts to merge and see how this 'impossible' process itself triggers a repertoire of physical situations. The stage becomes a laboratory in which to experience the relation to another body.
Using children's games and certain situations inspired on 'childish' behaviour, the piece inspires an open reflexion on otherness; and the relationship to desire, power, submission or dependence on another.

The piece suggests a 'dance' that questions the 'limits of the body' and proposes a form of utopia related to an idea of the 'free', 'open', or 'nudist' body ... Able to invent fictions and other relational and physical realities.

Aina Alegre has developed her artistic work as a dancer, choreographer and performer.

She studied dance, singing and theatre at the National Center of Contemporary Dance (CNDC) in France, where she encountered different artists and choreographers who added to her choreographic knowledge.
Since 2009 she has been developing her own artistic work. She is interested in the practical aspects of creation and the intersection of different disciplines. She believes that choreography provides a place in which to reinvent 'dance' and the 'body' from the perspective of choreographic writing, with input from visual and sculptural art, sound and film materials.
Aina Alegre created the STUDIO FICTIF association in 2014.

At the same time, since 2010 she has been collaborating as a performer with various choreographers, friends, and theatre and film directors.


★ 19 Octubre 19 Octubre 19th October ★


EDUARDO GIÓN /
ANTIC TEATRE



"El desplume"

durada / duración / running time: 90 min

Cabaret


HORARIS / HORARIOS / SCHEDULES
1 DIMECRES / MIERCOLES / WEDNESDAY: 21:00


ENTRADES/ ENTRADAS /TICKETS
COMPRAR/ BUY HERE →
10 euros










Mestro de ceremònies: Victor Guerrero
Mite: Gilda Love

Artistes per confirmar

Organitza: Eduardo Gión

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Antic Teatre es vestirà amb lluentons. Un cop al mes, l'Antic Teatre Cabaret proposarà un recorregut per l’autentic cabaret dels 70, pels seus locals, els seus artistes i el seu ambient canalla. Més que una obra de teatre, Antic Teatre Cabaret serà una festa, un tribut i un homenatge a tots aquells que van lluitar per donar-li color a una Barcelona gris i asfixiada.

Aquesta nova etapa del Desplume, serà un retorn al cabaret mes íntim, més a prop teu.
Antic Teatre Cabaret serà un lloc de trobada pels amants d'aquest gènere i permetrà descobrir a aquells que desconeixen el que significa una verdadera vetllada cabaretera.

Eduardo Gión
Director de cinema, teatre i documentalista.
Ha treballat com ajudant de direcció de curt-metratges i llarg-metratges en 35mm.
Ha realitzat la festa basada en el cinema underground de terror “Transilvania Club” amb el cineasta Luis Macias i els músics XSDJ.
Participa en diversos esdeveniments com 080 Barcelona, col·laborant amb fotògrafs com Miguel Villalobos per a la producció de la desfilada homenatge a Thierry Mugler. Escriu i produeix reportatges per revistes com Candy Magazine i Paraíso Magazine.

Actualment la seva nova web “Wams” junt amb el fotògraf Raúl Hidalgo on han fotografiat i entrevistat a artistes com Jonas Mekas, Bob Gruen, Daniel Riera, Greg Gorman, Bruce Labruce, Mathiue Cesar, entre d'altres.

Antic Teatre se viste de lentejuelas. Una vez al mes, Antic Teatre Cabaret propondrá un recorrido por el verdadero cabaret de los 70, por sus locales, sus artistas y su ambiente canalla. Más que una obra de teatro, será una fiesta, un tributo y un homenaje a todos aquellos que lucharon por darle color a una Barcelona gris y asfixiada.

En esta nueva etapa, El Desplume se convertira en un cabaret más intimo más cerca de ti. Antic Teatre Cabaret será un lugar de encuentro para los amantes de este género y permitirá descubrir a aquellos que lo desconocen lo que significa una verdadera velada cabaretera.

Eduardo Gión
Director de cine, teatro y documentalista.
Ha trabajado como ayudante de dirección de cortometrajes y largometrajes en 35mm.
Ha realizado la fiesta basada en el cine underground de terror “Transilvania Club” junto al cineasta Luis Macías y los músicos XSDJ.
Participa en eventos como 080 Barcelona, colaborando con fotógrafos como Miguel Villalobos para la producción del desfile homenaje a Thierry Mugler. Escribe y produce reportajes para revistas como Candy Magazine y Paraíso Magazine.
Actualmente está en preparación de un proyecto llamado “Wams” junto al fotógrafo Raúl Hidalgo donde han fotografiado y entrevistado a artistas como Jonas Mekas, Bob Gruen, Daniel Riera, Greg Gorman, Bruce Labruce, Mathiue Cesar, entre otros.

Antic Teatre dresses up in sequins! Once a month, Antic Teatre Cabaret will take us on a journey to the genuine cabaret of the 70s, visiting its venues, its artists and its rough-and-ready atmosphere. More than a performance, this will be a party, and a tribute to all those who fought to provide a touch of colour when Barcelona was grey and choking.
In this new phase, El Desplume will become more up-close and personal; Antic Teatre Cabaret will be a meeting point for all lovers of this genre and will show those who have never experienced it what a real cabaret night is all about.

Eduardo Gión
Is a director of cinema, theatre and documentaries. He has worked as director’s assistant on short and long 35mm films. Together with film director Luis Macias and musicians XSDJ, he created club night “Transilvania Club” based on underground horror cinema.
He has taken part in events such as 080 Barcelona, where he collaborated with photographers such as Miguel Villalobos on the production of a tribute catwalk for Thierry Mugler. He writes and produces articles for periodicals Candy Magazine and Paraíso Magazine.
He is currently working on a project called “Wams” together with photographer Raúl Hidalgo, for which they have photographed and interviewed such artists as Jonas Mekas, Bob Gruen, Daniel Riera, Greg Gorman, Bruce Labruce and Mathieu Cesar among others.


★ 20-23 Octubre 20-23 Octubre 20th-23rd October ★


FUNDACIÓN COLLADO
VAN HOESTENBERGHE



"El disparador"


ESTRENA


durada / duración / running time: 45 min


Passeig performàtic
Paseo performatico
Performative walk

HORARIS / HORARIOS / SCHEDULES
20 DIJOUS / JUEVES / THURSDAY: 21'00
21 DIVENDRES / VIERNES / FRIDAY: 21'00
22 DISSABTE / SÁBADO / SATURDAY: 21'00
23 DIUMENGE / DOMINGO / SUNDAY: 20'00


ENTRADES/ ENTRADAS /TICKETS
COMPRAR/ BUY HERE →
10 euros ONLINE
12 euros TAQUILLA / BOX OFFICE






Idea i creació: Barbara Van Hoestenberghe & Ernesto Collado
Música original: Barbara Van Hoestenberghe
Guia: Ernesto Collado
Producció: Elise Garriga Distribució: Iva Horvat / Agente 129

fundacioncolladovanhoestenberghe.wordpress.com

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Un home, enfundat en un elegant vestit, et guia a través dels coneguts carrers de la teva ciutat provocant inesperades associacions mentals. Sense dir ni una paraula, va disparant a discreció els seus pressentiments (entre la idea i l'emoció) escrits amb bona lletra en uns cartells de cartró. El seu silenci interroga de manera escandalosa i la senzillesa de la seva proposta genera un espai on repensar-se i repensar-ho tot. Però en moviment i des del moviment. Una acció-recorregut per caminar idees i pensar a través dels cossos. Un passeig delirant i insospitat per llocs que creies conèixer, trencant prejudicis i idees preconcebudes a través del moviment, l'humor i la poesia quotidiana.

Al 2007 Barbara Van Hoestenberghe i Ernesto Collado creen la Fundació Collado-Van Hoestenberghe, un laboratori de creació escènica independent i autogestionat amb base a Pontós, un petit poble de l'Alt Empordà.

A la Fundació Collado-Van Hoestenberghe practiquem un optimisme crític basat en la creativitat i amb l'objectiu de generar espais de resistència. És optimista perquè inventa preguntes i suggereix nous camins però sense obviar la realitat, que no deixa mai de resultar-nos fascinant. Els nostres espectacles celebren la contradicció i la complexitat humana.

El nostre objectiu és crear espais on pensar junts.

Actualment treballem en el marc del que anomenem REALISTICISMO, la mística del dia a dia. Busquem il·luminació en petites coses comunes i llocs inesperats.

Un hombre, enfundado en un elegante traje, te guía a través de las conocidas calles de tu ciudad provocando inesperadas asociaciones mentales. Sin decir ni una palabra, va disparando a discreción sus presentimientos (entre la idea y la emoción) escritos con buena letra en unos carteles de cartón. Su silencio interroga de forma escandalosa y la sencillez de su propuesta genera un espacio donde repensarse y repensarlo todo. Pero en movimiento y desde el movimiento. Una acción-recorrido para caminar ideas y pensar a través de los cuerpos. Un paseo delirante e insospechado por lugares que creías conocer, rompiendo prejuicios e ideas preconcebidas a través del movimiento, el humor i la poesía cotidiana.

En el 2007 Barbara Van Hoestenberghe y Ernesto Collado crean la Fundación Collado-Van Hoestenberghe, un laboratorio de creación escénica independiente y autogestionado con base en Pontós , un pequeño pueblo del Alt Empordà.

En la Fundación Collado-Van Hoestenberghe practicamos un optimismo crítico basado en la creatividad y con el objetivo de generar espacios de resistencia. Es optimista porque inventa preguntas y sugiere nuevos caminos pero sin obviar la realidad, que no deja nunca de resultarnos fascinante. Nuestros espectáculos celebran la contradicción y la complejidad humana.

Nuestro objetivo es crear espacios donde pensar juntos.

Actualmente trabajamos en el marco de lo que llamamos REALISTICISMO, la mistica del día a día. Buscamos iluminación en pequeñas cosas comunes y lugares inesperados.

A man, dressed in an elegant suit, guides you through the familiar streets of your city causing unexpected mental associations. Without saying a word, he fires his premonitions (somewhere between idea and emotion), neatly written on pieces of cardboard. His silence shouts questions and the simplicity of his proposal creates a space from which to rethink everything - even oneself. But by moving and from movement. An action-tour to walk through ideas and think through bodies. A delirious and unexpected promenade through places you thought you knew, doing away with prejudices and preconceived ideas with movement, humour and everyday poetry.

In 2007, Barbara Van Hoestenberghe and Ernesto Collado created the Collado-Van Hoestenberghe Foundation, an independent laboratory and self-managed performance creation collective based in Pontós, a small village in the Alt Empordà.

At the Collado-Van Hoestenberghe Foundation we believe in a critical optimism based on creativity where the aim is to create spaces of resistance. It is optimistic because it invents questions and suggests new paths but without ignoring reality, which never fails to fascinate us. Our shows celebrate contradiction and human complexity.

Our goal is to create spaces for thinking together with the audience.

We currently work within the framework of what we call REALISTICISM, the mystique of the everyday. We seek illumination in small, everyday things and unexpected places


★ 24 Octubre  24 Octubre 24th October ★


FLUXCLUB



Projecció + col·loqui
Proyección + coloquio
Screening & discussion



HORARIS
DILLUNS: 21:00
gratuit

HORARIOS
LUNES: 21:00
gratuito

SCHEDULES
MONDAY: 21:00
free

HORAIRES
LUNDI: 21:00
gratuit






Organitzat per HABITUAL VIDEO TEAM

fluxfestival.org

www.habitualvideoteam.org

 

 

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Setena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival. FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents. FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectius principals la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació: www.habitualvideoteam.org.
Una branca de les seves activitats és l'organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX: www.fluxfestival.org, i el festival INFLUX [vídeo a escena] dedicat a les arts escèniques audiovisuals: www.influxfestival.org.
Una altra branca fonamental de la seva feina és la documentació videogràfica (gravació i edició) d’esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de més de 1.000 gravacions en un arxiu videogràfic on line d'accés públic: www.summa-hvt.org.

Séptima temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo con una periodicidad quincenal que pretende reflejar la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo de autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival. FLUX CLUB acoge todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrecen al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Pueden ser tanto sesiones monográficas de autores reconocidos, como temáticas colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza. FLUX CLUB es un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

Habitual Video Team es una asociación sin ánimo de lucro que tiene como objetivos principales la promoción de todo tipo de actividades relacionadas con las artes audiovisuales y concretamente con la videocreación: www.habitualvideoteam.org.
Una rama de sus actividades es la organización de festivales, ciclos y muestras de vídeo, como el festival de vídeo de autor FLUX: www.fluxfestival.org, y el festival INFLUX [vídeo a escena], dedicado a las artes escénicas audiovisuales: www.influxfestival.org.
Otra rama fundamental de su trabajo es la documentación videográfica (grabación y edición) de eventos culturales generalmente de pequeño formato como conciertos, poesía, performances o espectáculos teatrales. A partir de 2012, pone en marcha el proyecto SUMMA, con el fin de convertir este patrimonio audiovisual de más de 1.000 grabaciones en un archivo videográfico on line de acceso público: www.summa-hvt.org.

The seventh season of FLUX CLUB is here: a fortnightly video club that reflects the vitality of video creation in our city. It’s an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to everything currently going on in the field of video in Barcelona, complementing the festival from the point of view of its content and extending its sphere of influence beyond the few days programmed for the festival itself. FLUX CLUB includes all kinds of sessions: screenings, video performances and debates offering direct contact between the audience and the filmmakers. These sessions focus on a range of subjects, from monographic by well-known directors to specific themes, from groups of up-and-coming authors to students; they may cover video poetry or video dance. FLUX CLUB is a space for the dissemination of video creation in the city of Barcelona.

Habitual Video Team is a non-profit association whose main objectives are to promote activities related to visual arts and specifically video art: www.habitualvideoteam.org.
A fundamental area of their work is the organization of festivals, cycles and video shows, such as the FLUX Video Auteur Festival: www.fluxfestival.org, and INFLUX festival [video on stage], dedicated to audiovisual performing arts: www.influxfestival.org. Another branch of Habitual Video Team’s activities is video documentation (recording and editing) of mainly small format cultural events such as concerts, poetry, performances or theatre shows. It has a video archive of over 1.000 recordings. In 2012 they launched the SUMMA project with the aim of converting this audiovisual heritage into a non-profit online video archive: www.summa-hvt.org.


 RECOMENDAMOS

LIBRE COMUNIDAD ESCENICA
www.tea-tron.com →

Red TRANS IBÉRICA de Espacios Culturales Independientes
http://redtransiberica.wordpress.com/ →

TEH Trans Europe Halles European - Network of Independent Cultural Centres
http://www.teh.net/ →

Encuentre ideas. Encuentre gente. Encuentre dinero. Encuentre acontecimientos. Encuentre debates. Un sitio web, 50 países, 6 lenguas.
www.labforculture.org/ →

IETM: International Network for Contemporary Performing Arts
www.ietm.org/ →

Facilitar i fomentar la mobilitat de les arts:

on-the-move.org/ →

www.cimettafund.org/ →

The European Cultural Foundation facilita i catalitza l'intercanvi cultural i les noves formses d'expresió creativa.
www.eurocult.org/home/ →


logotipos patrocinadores c. Verdaguer i Callís 12 · BCN · tel. 93 315 23 54 · anticteatre@anticteatre.com · www.anticteatre.com

Amb la col·laboració de:

Antic Teatre és membre i treballa en xarxa amb: / Antic Teatre es miembro y trabaja en red con: / Antic Teatre is a member and networking with: